Teoria - Tema 10

TEMA 10 

XARXES SOCIALS EN EDUCACIÓ: TWITTER I FACEBOOK

Índex

1. Definició i característiques de les Xarxes Socials.
2. Tipus de Xarxes Socials.
3. Usuaris Potencials.
4. Twitter i Facebook.
5. Aplicacions educatives de Twitter i Facebook.

1. Definció de Xarxes Socials.

Algunes de les seues característiques més importants són:

• Són xarxes de realacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat personal.
• Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes.
• Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valors, unes normes i un llengauatge en un clima de confiança.
• Són llocs web que ofereixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantenir en contacte els usuaris de la xarxa.
• Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wikis, etc., en una mateixa interfície.
• Com exemples de Xarxes Socials més important destaquen:
• Facebook, Twitter, Myspace, Ning, Second Life, Tuenti.

2. Tipus de Xarxes Socials.

SEGONS ACTIVITAT

• Microblogging. Permeten enviar i publicar missatges breus de text, així com seguir a altres usuaris. Twitter, Muugoo, Plurk.
• Jocs. Els usuaris potencial sñon aquells que busquen relacionar-se per jugar. Second Life, *Haboo.
• Geolocalització. Permet saber que la posició d'un objecte, persona, monument. Foursquare, *Metaki.
• Marcadors socials. A través d'etiquetes classifiquen, emmagatzemen enllaços per ser compartits. Digg, Diigo.

SEGONS CONTINGUT

• Fotos. Permeten emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies. Flickr, Fotolog, Panoramio.
• Música. Permeten escoltar música a més de calssificar-la i compartir-la. Last FM, Grooveshark.
• Vídeos. Permet crear perfils i llistes d'amics. YouTube, Vimeo.
• Documents. Es poden trobar, publicar i compartir textos. Scribd.
• Presentacions. Permenten classificar i compartir les seues presentacions professionals. Slideshare.
• Notícies.Permeten veure la informació que més interessa. Digg, Meneame.
• Lectura. Es poden classificar les preferències literàries. WeRead.

3. Usuaris potencials de les xarxes socials. 

• "Social media selectors". Orientats a la funcionalitat en termes de la comunicació i contacte amb el grup de referència (40%).
• "Simple social networks". Motivats per la dimsensió lúdica i el relacional pel que fa al seu grup social (33%).
• Trend followers. L'entreteniment i la informació d'esdeveniments i festes constitueixen el seu principal leivmotiv (19%).
• "Social media addicts". Tenen una clara intencionalitat *profesional (10%).

4. Facebook.

• Facebook és un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuckerberg i fundat per Eduardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskvitz i Mark Zuckerberg.
• Originalment era un lloc per a estudiants de la Universitat de Harvard, però actualment està obert a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.
• Disposa d'una llista d'amics i un grup de pàgines o es pot reunir gent d'interessos comuns.
• Existeix la possibilitat d'incloure fotos i videos al mur.

5. Twitter.

• La xarxa permet manar missatges de text pla de baixa grandària amb un màxim de 140 caràcters, cridats tweets, que es mostren en la pàgina principal de l'usuari.
• Els usuaris poden subscriure's als tweets d'altres usuaris.
• Per defecte, els missatges són públics, podent difondre's privadament mostrant-los únicamente a seguidors.

6. Aplicacions Educatives de Twitter i Facebook.

Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa.

• Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics. 
• Informacions de caràcter més oficial, com beques, dates d'exàmens...
• Com agenda i recordatori d'esdeveniments tals com reunions o trobades.

Establir un canal de notícies en diferit mitjançants l'ús dels widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web.

Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d'un fòrum de discussió, l'abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.

El primer que vaig visualitzar com interessant són els grups. Cree tres grups, un per a cada curs i vull anar comentatn les activitats de classes, especialment pretenc anar trobant un espai per a la reflexió respecte dels problemes que anem enfrontant. La inscripció al grup va quedar com obligatòria per als alumnes, el accés al grup es per invitació.

Study Groups. És una manera de col·laborar amb els companys de la classes a més de fer tasques. Fa el mateix que Google Drive.

Mathemathical Formules. Ens dóna la possibilitat d'escriure fòrmules matemàtiques en el mur de Facebook dels notres amics.

CiteMe. Amb aquesta aplicació pots obtindre cites per a les teues notes amb format WorldCa.

BooksiRead. Pots qualificar i compartir opinions sobre els llibres que estas llegint o has llegit també pots consultar les opinions d'uns altres o cercar usuaris amb gustos familiars.

Aportacions/Ampliació.

1. Definció de Xarxes Socials.

• En sentit ample, una Xarxa Social és una estructura social formada per persones o entitats connectades i unides entre sí per algun tipus de relació o interés comú.
• Són llocs web que ofereixen servicis i funcionalitats de comunicació divereses per mantindre en contacte als usuaris de la xarxa.
• Són xarxes de relacions personals, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertenència e identitat social. Les diferents Xarxes Socials posseeixen la tendència a compartir i intercanviar de diferent índole en diferents suports.
• Una Xarxa Social és una estructura social integrada per persones, organitzacions o entitats que es troben connectades entre sí per una o varis tipus de relacions, com per exemple: relacions de amistat, econòmiques, interessos comuns, creències, etc.
• Les Xarxes Xocials són formes d'interacció social, definida com un intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions en contextos de complexitat. Un sistema obert i en construcció permanent que involucra a conjunts que s'identifiquen en les mateixes necessitats i problemàtiques i que s'organitzen per potenciar els seus recursos.

2. Tipus de Xarxes Socials.

TIPUS DE XARXES SOCIALS

• Analògiques o Xarxes Socials Off-Line. Són eixes en les que les relacions socials, amb independència del seu origen, es desenvolupen sense mediació de aparats o sistemes electrònics.
• Digitals o Xarxes Socials On-Line. Són eixes que tenen el seu origen i es desenvolupen a través de mitjans electrònics.

XARXES SOCIALS PEL SEU PÚBLIC OBJECTIU I TEMÀTICA.

• Xarxes Socials Horitzontals. Són aquelles dirigides a tot tipus d'usuari i sense una temàtica definida. Es basen en una estructura de cel·les permetent l'entrada i participació lliure i genèrica sense un fi definit del de generar massa. Exemples: Facebook, Twitter, etc.
• Xarxes Socials Verticals. Són aquelles que estan fetes sobre la base d'un eix temàtic agregador. El seu objectiu és el de agrupar en torn a una temàtica definida a un colectiu concret. En funció de la seua especialització, poden classificar-se en:
• Xarxes Socials Verticals Professionals. Estan dirigides a generar relacions professionals entre els usuaris. Exemples: Xing i Linked In.
• Xarxes Socials Verticals d'Oci. El seu objectiu és agrupar a colectius que desenvolupen activitats d'oci, esport, usuaris de videojocs, etc. Exemples: Dogster, Moterus.
• Xarxes Socials Verticals Mixtes. Ofereixen a usuaris i empreses un entorn específic per a desenvolupar activitats tant professionals com personals en torn als seus perfils. Exemples: Yuglo, Unience.

3. Usuaris potencials de les xarxes socials. 

• El principiant. Aquest tipus d'usuari inicia la seua aventura en les xarxes socials per a mantenir-se en contacte amb els seus coneguts, i a mesura que avança la seua participació, pot desenvolupar un nou rol més actiu.
• The observer. És l'usuari que no interactua, ni dóna senyales de vida, però està veient tot. Simplement són espectadors que prefereixen ser informants més que informadors.
• Els paons. Aquest tipus d'usuari alimenten el seu ego per mitjà de les xarxes socials. Augmentar seguidors els fa més feliços.
• El clicker. És un usuari actiu, un socialitzador, que l'agrada tant estar informat com estar tafanejant. Normalment comparteixen i participen activament i se connecta vàries vegades al dia.
• La torxa humana. L'usuari principal, el que ens agrada tindre en els nostres circles, perquè la seua participació pot ser l'espurna que inicie el debat i la interacció en les xarxes socials.
• L'inspector Gadget. És aquell usuari que és adict a les xarxes socials ja que accedeix a les xarxes socials amb qualsevol dispositiu des de qualsevol part. Són una extensió més del seu cos.
• Mr. Spam. Sorgeixen del fet d'intentar connectar amb massa gent sense filtros, enllaçant sense sentit a usuaris alfabèticament. 
• Els trolls. S'introdueixen en converses alienes i no solen respondre.

4. Facebook.

• Facebook és un servei gratuït que permet connectar a les persones en Internet. Si estem registrats, podem gestionar el nostre propi espai personal.
• El gran nombre d'usuari que té, l'aceptació que ha tingut, i les facilitats d'accessibilitat que ofereix, com l'accés a la plataforma des de terminals mòbils, ha permet que aquesta xarxa haja crescut mol ràpidament en poc temps.
• La principal utilitat d'aquesta pàgina és la de compartir recursos, impressions e informació amb gent que ja coneixes. Encara que també es pot utilitzat per a conèixes gent nova o crear un espai on mantenir una relació amb els clients del teu negoci.
• A més a més, té un component important d'interactivitat. Posseeix una sèrie de mini aplicacions disponibles, com per exemple jocs que permeten interactuar amb altres usuaris.

5. Twitter.

• Twitter és una aplicació en la web que permet als seus usuaris escriure texts xicotets que poden ser llegits per qualsevol persona que tinga accés a la seua pàgina.
• Cada usuari por decidir llegir en la seua pàgina principal els textos d'una altra persona o grup de persones tenint sempre disponible el que altres han escrit recentment.
• La majoria de vegades ens trobem amb persones compartint missatges amb els seus amics al mateix temps que lligen notícies divulgades per coneguts canals d'informació o textos escrits per famosos de diverses àrees.
• Triar una llista d'usuaris que volem llegir és fonamental per a estar bé informats.
• Un compte de Twittes pot ser pública o privada.

6. Aplicacions Educatives de Twitter i Facebook.

Aplicacions educatives de Twitter.

• Són moltes les aplicacions que han sorgit a arrel de Twitter per a facilitar el seu ús.

A través de Twitter podem:

• Disseminar informació. Amb Twitter es pot informar sobre què estem fent, pensant o desitjant, i ho fem en temps real. Aleshores els professors poden distribuir o disseminar la informació continguts de valor educatiu a mode de notes sobre una teoria, resultats d'una investigació científica, etc.
• Compartir recursos. El professor pot publicar un conjunt d'imatges sobre un procés que descriuen o expliquen la seua evolució i desenvolupament.
• Vincular persones. Twitter permet en temps real vincular persones, per tant, té les seues avantatges. Els estudiants d'un mateix curs poden conèixer-se més sense estar reunits en el mateix moment i lloc, o el professor tindre una millor informació quotidiana sobre els seus estudiants.
• Comunitat d'interés. Avui amb Twitter, qualsevol professor o estudiant pot crear una comunitat o grup al voltant de temes com la música, l'ecologia, els esports o les matemàtiques per exemple.
• Serveis de referència. El twitter d'un curs o un fet a propòsit per a aquest fi, permet anar publicant les referències i recomendacions webliogràfiques.
• Preguntes i respostes. Una de les aplicacions més ràpides de Twitter és el seu ús per a formular preguntes i obtindre respostes d'un mode ràpid i segur. L'avantatge enfront d'una consulta personal, es que les successives respostes que s'obtenen a través de Twitter poden anar ampliant-se, millorant o precisant el seu contingut a la par que depurant-se dels errors o limitacions inicials.
• Reportar events. La possibilitat de publicar informes breus, precissos i periòdics constitueix una prestació molt útil per informar o reportar sobre certs events, des de el rol del professor, coordinador de grup de treball o estudi, o com qualsevol alumne.
• Pluja d'idees. Moltes activitats preparatòries o centrals d'una sessió de classe recorren a la pluja d'idees entre els estudiants. Twitter dóna aquesta facilitat per a difondre i coleccionar les idees d'un procés d'anàlisi posterior.
• Seguiment de notícies. Twitter dóna la possibilitat tant a professors com a estudiants de realitzar el seguiment de notícies, events i processos públics ja siga de qualsevol tema.
• Fòrums de debat. Una propietat poc explorada és la de servir com a una plataforma per a la realització de fòrums de debat i entorn virtual per als intercanvis i discussions amb valor educatiu.

Aplicacions educatives de Facebook.

• Permet la comunicació síncrona i asíncrona.
• És gratuït.
• Se presenta en línia.
• Permet processos de socialització.
• Serveix per a fer activitat acadèmiques col·laboratives.
• El docent pot fer produir als seus alumnes fomentant l'autoaprenentatge.
• Pot ser obert, privat o secret.
• Crea comunitat.
• Permet obrir grups.
• Posseeix un calendari que permet planificar les activitats i publicar-les com events.
• Els estudiants tenen interessos comuns.
• Genera intercanvi de missatges, fotos, vídeos o enllaços que el docent utilitza com estretègies didàctiques.
• Permet l'aprenentatge cooperatiu generant retroalimentació i transformant els coneixements i formant aprenentatges significatius.
• Comparteixen informació sense cadenes d'email.
• El mur pot ser utilitzat pel docent com una cartelera informativa.

Bibliografia.

http://www.definicionabc.com/social/red-social.php

http://seminario1usac.wordpress.com/2011/03/13/concepto-de-redes-sociales/

http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1043-redes-sociales?start=1

http://es.scribd.com/doc/24658747/Redes-sociales-definicion

https://canaltic.gencat.cat/web/canaltic/xarxes-socials/detall/-/asset_publisher/qr6G/content/tipus-de-xarxes-socials

http://escritoriofamilias.educ.ar/datos/redes-sociales.html

http://www.aulaclic.es/articulos/facebook.html

https://sites.google.com/site/redeseduca11/primera-sesion/usos-educativos-de-twitter

http://eduredes.ning.com/profiles/blogs/usos-educativos-de-twitter

Teoria - Tema 9

TEMA 9

LA VIDEOCONFERÈNCIA

0. Índex.

1. Què és una videoconferència?
2. Tipus de videoconferència.
3. Aplicacions educatives.
4. Eines de videoconferència.

1. Què és la videoconferència?

• El conjunt de programari i maquinari que permet la connexió simultània en temps real per mitjà d'imatge i so que fan relacionar-se i intercanviar informació de forma interactiva a persones que es troben geogràficament distants com si estiguessin en un mateix lloc de reunió.
• És un mijtà de comunicació audiovisual i multimèdia.
• És un mitjà síncron que afavoreix la interacció en temps real.
• Permet una comunicació bidireccional.
• Facilita la comunicació independent de l'espai.
• Permet incorporar diferents tipus de recursos.
• Permet el seu enregistrament per visionar-ho en un altre moment.

La videoconferència és una de les TIC que ha anat adquirint forta presència en el terreny educatiu, i tot això és deu a diverses raons: 

• Facilitat en el maneig tècnic.
• Reducció del cost dels equips.
• Amplitud de programes per a la seua realització.
• Facilitat de realitzar-la a través de dispositus mòbils.
• Augment dels cursos en els quals s'està utilitzant per garantir una modalitat sincrònica de comunicació entre els professors i els estudiants.

No hem d'oblidar que és un mitjà que facilita l'apropament de l'alumne al professor, i la obertura de l'aula a l'exterior.

2.  Tipus de videoconferències.

Les classificacions que es poden fer de les videoconferències són de distints punts. En la primera es diferència entre videoconferència <<punt a punt>> i videoconferència multipunt, segons el nombre d'equips que estan connectats:

• Videoconferència punt a punt. Existeixen dos equips connectats.
• Videoconferència multipunt. Més de dos equips connectats.

En la segona, discriminen tres formats: els grans formats de videoconferència de gran qualitat d'imatge i so, la videoconferència mitjançants RDSI i que pot ser de diferents velocitats i la videoconferència a través d'ordinador.

Cabero,200, 101-103 les classifica en tres categories, en funció de la tecnologia, la connexió i la llibertat que permetia. De Benito i Salinas (2004,232) les classifiquen en videoconferències de: escriptori i de reunions.

En els contextos d'aula, a l'equipament bàsic necessari per a la realització de la videoconferència se li incorporen altres com són: reproductors de DVD, Blurray...

Per a Vaquero et al. (2008) en funció del suport tecnològic podem dividir les videoconferències en els següents tipus:

• Tipus 1. Sistemes de videoconferència basats en web. Utilitzen la xarxa com a plataforma i no és necessària la instal·lació de ningun programa o plugin per al navegador.
• Tipus 2. Sistemes de videoconferència basats en a web que necessiten un plugin per funcionar.
• Tipus 3. Sistemes de videoconferència basats en escriptori. Es refereix a que es necessita la descàrrega e instal·lació d'aquest.

3. Aplicacions educatives.

Educació a distància.

• Cursos lliçons i tutories.
• Alumnes assiteixen a classes no ofertes en el seu centre.
• Tutoria remota per atenció personal.
• Professors comparteixen docència com altes professors remots de la mateixa temàtica.
• Cursos oferts fora de l'horari per a estudiants que no poden assistir en l'horari normal.

Consulta a experts.

• Panell de discussió.
• Un expert respon qüestions.
• Esdeveniments remots.
• Contate amb investigadors del camp.
• Compartir experiències i interaccionar com protagonistes d'esdeveniments.

Projectes Multicentre.

• Professors i alumnes col·laboren i intercanvien informació amb altres centres.
• Debats i conferències d'investigació compartits per diverses escoles.
• Aprenentatge col·laboratiu distribuït.
• Col·laboració i comunicació en projectes col·laboratius.

Activitats professionals.

• Observació de pràctiques i discussió posterior.
• Cursos per a professors en servei.
• Tutorització de pràctiques remotes.
• Intercanvis i discussió de mètodes.

Activitats comunitàries.

• Sessions Parlamentàries.
• Suport a interessos especials.
• Educació d'adults.
• Trobades virtuals amb personalitats.

4. Eines de videoconferència  pàgina 403 tabla 21.1

Skype. És un programa que has d'instalar en l'ordinador i et permet realitzar trucades d'un ordinador a un altre a través d'internet sense cap cost, encara que compta mb la possibilitat de realitzar trcuades a mòbils amb tarifes pròpies.

Ichat és un programa de MAC `per realitzar videoconferències encara que funciona a través de AIM també permet utilitzar-ho amb PC. És un programa gratuït.

Adobe Connect. És de la suite de Adobe de pagament permet segons les versions la possibilitat d'establir rols als usuaris, compartir arxius, pisarra, gravar sessions.

Aportacions/Ampliació

1. Què és la videoconferència?

A continuació veurem diverses definicions sobre què és una videoconferència:

Definició 1:

La videoconferència és una de les noves tecnologies que es van estenent amb una rapidesa molt gran dins dels contextos de formació contínua, sigan aquestos reglats o no. Això es deu a que hi ha una sèrie de motius, que van des de la reducció del cost dels equips, el augment de l'oferta de cursos de perfeccionament que s'estan desenvolupamt seguint una metodologia flexible fins a la seua perfecta integració amb altes tecnologies com les xarxes telemàtiques de comunicació i l'aceptació progressiva de diferents estàndards.

Definició 2:

La videoconferència és una tecnologia que permet enllaçar dos punts ubicats a llarga distància entre sí proporcionant una comunicació en temps real per mitjà de transmisió d'àudio, vídeo i dades.

Definició 3:

La videoconferència és una tecnologia que proporciona un sitema de comunicació bidireccional d'àudio, vídeo  i dades que permet que les sedes receptores i emisores mantinguen una comunicació simultània interactiva en temps real. Per a això, es requereix utilitzar equips especialitzats que et permetan realitzar una connexió a qualsevol part del món sense la necessitat d'anar a un punt de reunió.

Definició 4: 

La videoconferència és un sistema interactiu que permet a varis usuaris mantenir una conversació virtual per mitjà de la transmisió en temps real de vídeo, so i text a través d'Internet.

2.  Tipus de videoconferències.

Existeixen diversos tipus de videoconferència depenent de:

• Tipus de xarxa sobre la que viatja la informació. Hi ha 2 tipus:

• Videoconferència sobre RDSI. Per a la realització de videoconferències RDSI és necessari comptar amb línies d'aquest tipus, la qual cosa no és molt habitual. Al ser línies dedicaes al tràfic de la videoconferència i ser un canal directe entre els participants, la velocitat de connexió una vegada establerta la videoconferència és fixa i no sol canviar la qual cosa garanteix un mínim de qualitat durant tot el desenvolupament de l'event.
• Videoconferència sobre xarxes IP. Des de fa alguns anys és el sistema més emprat per a la realització de videoconferències ja que les velocitats de connexió a Internet, sobre tot entre centres com universitats, són prou altes i estables com per reemplazar a les connexions per RDSI.

• Sistema o protocol emprat per a la realització de la videconferència. Hi ha diverses formes d'establir una videoconferència:

• Videoconferència amb aplicacions d'escriptori com Adobe Connect, Skype, etc. Aquest tipus de sistemes no solen utilitzar protocols ni codecs de tipus estàndard i la qualitat oferida sol ser molt baixa. Encaixen bé per a videoconferències de diari.
• Videoconferència amb sistemes de videoconferència de tipus professional com Sony, Polycom, etc. Són sistemes de videoconferències que sí utilitzen protocols de comunicació i codecs d'àudio i vídeo estàndard i que normalment van implementats en equips hardware de videoconferència dedicats.

• Nombre de llocs participants:

• Videoconferències "punt a punt". Són videoconferències en les que intervenen dos llocs. No és necessari comptar amb un equip adicional per realitzar videoconferències d'aquest tipus.

• Videoconferències multipunt. Són videoconferències en les que intervenen més de dos llocs. Ací és  fonamental comptar amb un equip que faça d'unitat central. Aquest equip s'encarrega de distribuir la imatge i el so, de tots a tos.

S'ha de decidir en aquest tipus de conferències com volem que la MCU (Unitat de Control Multipunt) distribueixi l'àudio i el vídeo que rep. Aquesta decisió es pren en funció del tipus de videoconferència. Existeixen dues opcions:

• Tipus presentació. Un dels llocs que intevenen en la videoconferència actúa com ponent principal mentre que la resta dels llocs solament escolten o fan intervencions concretes i de curta duració. En aquest tipus de conferència, tots els participants veuen i escolten solament el vídeo i l'àudio del lloc que actua com ponent principal. La MCU automàticament escull qui és el ponent principal seleccionant el lloc del qual li arribe senyal d'àudio de forma contínua.
• Tipus discusió. Tots els llocs intervenen al mateix nivell i poden fer-se intervencions intercalant-les d'un o d'altres de forma espontània. En aquest tipus de conferència, la MCU rep l'àudio i vídeo de tots els participants, uneix les senyals de vídeo de cadascun dels llocs component un mosaic i barreja totes les senyals d'àudio i aquest es el que envia a tots i cadascun dels participants. D'aquesta manera, tots els llocs veuen i escolten simultàniament a la resta de llocs participants.

3. Aplicacions educatives.

L'ús de la videoconferència ha suposat nombroses modificacions que han afectat a l'educació. Seguint l'informe de Fernàndez i Palomino (1997), aquestes estan concretades en:

• El concepte d'espai com dimensió d'entitat cultural. Aquesta ruptura el que pretén és aconseguir un apropament entre diferents cultures i l'intercanvi d'experiències afavorit per la incoporació de la videconferència a l'educació.
• El concepte d'espai com dimensió física. L'ús d'aquesta tècnica suposa la inclusió d'un nou concepte d'espai educatiu en el que se superan les barreres de la separació física pròpia de l'ensenyament a distància sense arribar a assolir la dimensió de l'ensenyament presencial.
• L'aparició de nous llocs educatius i la desaparició de l'aula com únic lloc en el que es produeixen sessions d'ensenyament-aprenentatge.
• Nou rol de l'estudiant. Aquest model d'educació potencia que l'estudiant treballe de forma independent, però d'una manera col·laborativa. Els sstudiants tenen un rol actiu i participatiu en la cerca, localització, intercanvi i interpretació de la informació.
• Transformació de la figuta del professor. Cabero (1995) exposa  que la figura del professor "...passa necessàriament per un replantejament de la figura del professor i de les activitats que ha de realitzar l'alumne".

El que converteix en educatiu a un mitjà és la planificació i el disseny didàctic dels continguts que permeten que es cumpla la funció educativa, el que implica donar-li importància a aspectes metodològics, instrumentals i tècnics.

En el cas de la videoconferència, la seua planificació ha de contemplar 4 variabes:

1. L'estratègia. Es refereix a com es vol aconseguir els objectius, per tant, s'ha de comprendre aspectes generals d'organització, de presentació de la informació, exemplificació, preguntes, etc. És importantissim establir tres moments: abans, durant i després.
1. Abans de la videoconferència. És important familiaritzar-se amb l'equip i els diferents perifèrics que s'utilitzarà, així com planificar i assajar la presentació.
1. La motivació, implicació i participació per part dels participants, o la interacció entre les diferents aules que participen triant estratègies d'ensenyament-aprenentatge.
2. Elaborar un programa perquè puga ser enviat amb anticipació al lloc en el que figuren els objectius.
3. Triar lectures complementàries.
4. Preparar i formular qüestions sobre els aspectes més rellevants.
5. Elaborar l'avaluació corresponent i la seua estratègia d'aplicació.
2. Durant la videoconferència. En aquesta fase haurem de tindre en compte els aspectes que tenen relació amb el so, la imatge i el manteniment de l'atenció.
1. Respecte al so, és important parlar molt clar e intentar mantindre un volum constant, però realitzant de vegades pauses per fer alguna reflexió i permitent la intervenció dels participants.
2. Pel que fa a la imatge, haurem d'evitat moviments violents per evitar els alts d'imatge, així com mantindre els gràfics, imatges o qualsevol tipus de material que utilitzem durant un període de temps més llarg de l'habitual.
3. Per mantindre l'atenció, donarem importància a aspectes com: proporcionar la informació important en conceptes breus, alternant amb pauses, preguntes, debats i repassos.
3. Després de la videoconferència. Una vegada ha finalitzat la videoconferència, és necessari realitzar una avaluació de l'experiència per a introdui les modificacions oportunes.
2. Els objectius de la videoconferència. Tindre clars els objectius implica entendre que l'objectiu principal d'aquesta forma de comunicació és que la informació que s'envia, es reba correctament en el seu destí de manera que la mateixa no canvie; en segon lloc, tenir clara la resposta que s'espera dels alumnes.
3. Els equips complementaris. Presentacions de Power Point, imatges precedents de DVDs, de arxius de gràfics, etc.
4. L'avaluació. És necessària per assegurar-se de que s'han assolit els objectius, i en el deu defecte, l'aplicació de les messures correctores necessàries.

4. Eines de videoconferència

• MeetingBurner. És un servei online sense necessitat de descàrregas adicionals que inlou integració amb Skype, grabació d'arxius d'audio per a compartir-los instantàniament, transmisió en viu de la pantalla de l'anfitrió i fins i tot estadístiques per regitrar la interacció dels usuaris presents en la videoconferència. Compta amb plans de pagament i un gratuït amb un límit de 15 usuaris simultàniament.
• WebEx. Permet compartir l'escriptori, àudio, vídeo, fitxers, connectar-se a través de mòbils, treballar en documents col·laboratius o fer una pluja d'idees amb els traços de cada usuari, entre altres opcions. És conegut en el món empresarial amb un cost de 19$ mensuals amb versions per a Windows, Mac, Linux i Solaris.
• Meetin.gs. Posseix moltíssimes opcions per a la gestió de reunions: edició de documents, invitar contactes en segons, opcions per a compartir material (notes, fitxers), etc.
• Fuze Meeting. Una de les seues especialitats és la "telepresència", comptant amb aplicacions per a iPad, Android i Blackberry. Caracteritzat per la transmisió de vídeo i contingut en alta resolució, una interfície intuitiva, grabació de cada videoconferència i la importació de contacter a través de vàries xarxes socials. El seu cost és de 29$ mensuals.
• Twiddla. Adequada per a reunir-se a treballar amb companys d'estudis utilitzant una pissara multifuncional que a més permet compartir documents i comunicar-se via àudio o text.
• TinyChat. Encara que és una sala de chat de vídeo, el més important de TinyChat es la seua integració amb les xarxes socials per a fer una conversa a l'instant amb un màxim de 12 persones utilitzant la seua webcam i qualsevol nombre d'usuaris adicionals escrivint.
• Google+ i els seus Hangouts. Afavorit amb l'estabilitat, velocitat, servidors i demés característiques que solament Google pot potenciar. L'eina de Hangouts de Google+ posa a la nostra disposició videoconferències amb decenes de contactes i la possibilitat de treballar col·laborativament amb Google Docs o compartint la pantalla, compartir arxius i notes, connectar-se des de les seues aplicacions per a mòbils, etc.

5. Biliografia

http://www.ugr.es/~sevimeco/revistaeticanet/Numero2/Articulos/La%20videoconferencia.pdf

http://blogs.ua.es/gonzalo/2009/04/23/las-videoconferencias-como-elemento-educativo/

http://wwwhatsnew.com/2012/02/27/10-interesantes-aplicaciones-para-videoconferencias-y-reuniones-online/

Imatges:

http://si.ua.es/es/videoconferencia/tipos-de-videoconferencias.html 

Teoria - Tema 8

TEMA 8

EINES DE LA WEB 2.0: WEBQUEST I CAÇA DEL TRESOR

1. Definició de Webquest.

• Una forma d'utilitzar didàcticament Internet.
• Una activitat de recerca d'informació de forma guiada.
• L'activitat se centre en l'ús de la informació, anàlisi, sínstesi, més que en recerca.
• Els alumnes treballen autònomament construint el coneixement.
• El docent orienta tot el procés.

2. Tipus de Webquest.

Webquest a curt termini

• És l'adquisició i integració del coneixement d'un determinat contingut d'una o diverses matèries.
• Es dissenya per a ser acabar d'un a tres períodes de classe.

Webquest a llarg termini

• Es dissenya per a realitzar-lo en una setmana o un mes de classe.
• Impica major nombre de tasques; solen culminar amb la realització d'una presentació amb una eina informàtica.
• Un exemple pot ser un vídeo de YouTube dient que has aprés en l'assignatura d'aules digitals.

3. Parts d'una Webquest.

1. Introduccó: que presenta el plantejament general de la Webquest a tot el grup.
2. Tasca: s'identifica amb l'objectiu final de la Webquest: allò que ha d'elaborar-se a l'acabar la Webquest.
3. Procés: on s'indiquen les activitats i passos que han de realitzar-se i es presenten els recursos.
4. Avaluació: on s'indiquen els aspectes que es valoraran i com es valoraran.
5. Conclusió: on apareixen unes reflexions finals.
6. Orientació per al professor: on apareixen sugeriments per a utilitzar la Webquest en classe.

4. Exemples de Webquest.

http://www.educationworld.com/a_lesson/hunt/hunt001.shtml

http://www.batiburrillo.net/webquest-el-origen-de-la-vida/

http://www.edutic.ua.es/wq/index.php?id=1516

5. Definició de Caça del Tresor.

• La Caça del Tresor són una sèrie de preguntes i una llista d'adreces o pàgines web de les quals poden extraure's o inferir-se les respostes.
• Existeix una pregunta final que serveix per a poder integrar tots els coneixments que s'han desenvolupat en els passos anteriors.
• Són una eina TIC excel·lent per a utilitzat-se en el saló de classes sota el principi que "primer és la metodologia i després la tecnologia"
• Presenta l'avantatge que aquesta metodologia es pot utilitzar sense Internet, per això són necessàries revistes, periòdics i/o llibres.

6. Exemples

http://www.vandelvira.net/phpwebquest/caza/soporte_mondrian_c.php?id_actividad=410&id_pagina=1

http://www.aula21.net/cazas/cazasaula21/reciclaje.html

http://www.vandelvira.net/phpwebquest/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=811&id_pagina=1

Aportacions/Ampliació.

1. Definició de Webquest

• Una Webquest és una activitat orientada a la investigació on tota o quasi tota la informació que s'utilitza procedeix de recursos de la web (Dodge, 1995).
• Una Webquest es contrueix al voltant d'una tasca atractiva que provoca processos de pensaments superiors. Es tracta de fer alguna cosa amb la informació (Starr, 2000b).
• Per a Jordi Adell, la Webquest és una activitat didàctica que proposa una tasca factible i atractiva per als estudiants i un procés per a realitzar-la durant la qual, els alumnes faran coses amb informació: analitzar, sintetizar, transformar, crear, etc.
• És una activitat estructurada i guiada que eviten aquestos obstacles proporcionant als alumnes una tasca bé definida, així com els recursos i les consignes que els permeten realitzar-les. En lloc de perdre hores en busca de la informació, els alumnes s'apropien, interpreten i exploten les informacions específiques que el professor els assigna
• És un model didàctic que consisteix en una investigació guiada on la major part de la informació procedeix d'Internet.
• El professor ha de sugerir un tema d'exploració i apuntar a llocs de la web on l'alumne anirà a cercar la informació que necessita. A messura que els docents van familiaritzan-se amb la web i els mecanismes de búsqueda, i aprenen a desenvolupar estratègies d'optimització del seu coneixemente a través de la comunicació, cerca i processament d'informació, passan a proposar els temes i els alumnes van a cercar solament les solucions.

2. Tipus de Webquest.

Webquest a curt temini

La fi d'aquest tipus de Webquest és l'adquisició de coneixements d'un determinat contingut d'una o vàries matèries. Una Webquests a curt termini es dissenya per a ser terminada en molt pocs períodes de classes.

• Es desenvolupa en poques classes.
• Activitat centrada en un tema.
• És convenient no posar més de quatre o cinc recursos.
• El producte final ha de ser simple.

Webquest a llarg termini.

Són webquest més profundes i elaborades. Es dissenyen per a ser realitzades en una setmana o un mes de classe. Solen terminar amb la realització d'un treball per a ser presentat generalment amb una eina informàtica.

• Es desenvolupa en setmanes o un mes.
• Activitat enfocada a vàries disciplines.
• S'analitza el coneixement profundament.
• Es coloquen més recursos que en la de curt termini.
• El producte final és més complex aprenent i creant alguna cosa per a compartir o per a que responguin els seus companys.

Miniquest.

És la versió reduïda de les Webquest. Els alumnes poden realitzar-la completament en una classe o dos. Són molt bones perquè els docents donen els seus primers passos en la construcció d'activitats d'aprenentatge basades en la xarxa. Es desenvolupa en un dia o en hores.

• Activitat que generalment no és multidisciplinària.
• S'utilitzen pocs recursos.
• Es poden utilitzar en qualsevol punt del procés d'ensenyament i d'aprenentatge: com activitat inicial, com punt de la instrucció dins d'una unitat del plan d'estudis, o com activitat que culmina en el extrem de la unitat del plan d'estudis.
• Pot ser terminada individualment o en forma cooperativa.

3. Parts d'una Webquest.

• Introducció. En aquesta fase s'orienta als alumnes sobre el que s'espera d'ells i es desperta el seu interés pel tema parlat fent ús de qualsevol estatègia: donar la impresió de que són ells els únics que poden resoldre el tema, la necessitar d'una ràpida solució a un problema, etc.
• Tasca. Consisteix en la descripció del que hauran d'haver realitzat al final del procés, que pot ser tan divers com: la redacció d'un inform per escrit, una presentació multimèdia,etc. Aquesta és la part més importan d'una Webquest.
• Procés.Ací és on es descriuen els passos que han de seguir els alumnes per a dur a terme el treball, descripció que ha de ser relativament concisa i clara.
• Recursos. Consisteix en una relació de llocs web localitzats pel professor amb l'objectiu d'evitar esforços i temps en la seua localització. Així, els alumnes es dediquen al tractament de les dades en lloc de a la seua cerca.
• Avaluació. Ací s'especifica clarament quals són els criteris de valoració i els criteris amb els que es van a calificar el treball encomendat.
• Conclusió. Serveix per a resumir l'experiència, animar a la reflexió sobre el procés i generalitzat l'aprés.

4. Exemples de Webquest.

http://www.aula21.net/tallerwq/fundamentos/ejemplos.htm

http://www.batiburrillo.net/webquest-el-origen-de-la-vida/

http://www.edutic.ua.es/wq/index.php?id=923

http://www.aula21.net/tercera/listado.htm

5. Definició de Caça del Tresor.

• La caça del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents. Consisteix en una sèrie de preguntes i una llista de direccions de pàgines web de les que poden extraure's les respostes.
• Es tracta d'una cosa tan senzilla com una fulla de treball o una pàgina web amb una sèrie de preguntes i un llistat de direccions d'Internet en les que els alumnes han de cercar les respostes.
• És una activitat més senzilla que una webquest, que requereix menys quantitat de temps per part de l'alumne.
• Pàgina web amb una sèrie de preguntes i una llista de pàgines web en les que els alumnes cerquen les respostes.
• És una pàgina web en la que es formulen una sèrie de preguntes i un llistat de direccions d'Internet en les que els alumnes han de cercar les respostes.

6. Exemples.

http://www.aula21.net/cazas/cazasaula21/perfumes.html

http://www.vandelvira.net/phpwebquest/caza/soporte_izquierda_c.php?id_actividad=696&id_pagina=1

http://www.aula21.net/cazas/cazasaula21/reproduccion.html

7. Components de la Webquest.

Haurem de tindre en compte, a l'hora d'elaborar un treball d'aquest tipus, que les pàgines web que els alumnes visiten han d'estar prèviament seleccionades pel professor, assegurant que es tracta de continguts motivants, comprensibles per a l'alumne, etc.

L'activitat ha d'estar dissenyada perquè els alumnes sàpiguen que es vol d'ells. Ha d'estar clar quin tipus de coneixements relacionats amb les TIC exigeixen les tasques que es proposan, i que aquestos sigan de dificultat accessible tenint en compte els coneixements previs. A més a més, la consulta de pàgines web ha d'estar acompanyada d'un conjunt d'activitats que siguen motivants.

Una de les característiques principals que té treballar aquest model proposat és l'avantatge d'usar les noves tecnologies, generar un treball, transmetre-ho als demés i modificar-ho quant es vulga. És aleshores, un treball col·laboratiu i compartit a la comunitat escolar a través de la xarxa.

Altres característiques que podem veure en una Webquest són:

• Són activitats enfocades al treball en xicotet i mitjà grup i encara que, menys enriquidor, es pot enfocar com treball individual.
• Genera aprenentatge de TIC en contextos reals.
• És una eina molt motivadora per als alumnes, ja que podem canviar el rol dels subjectes que vagin a treballar.
• Es poden combinar fàcilment matèries diferents fent l'activitat interdisciplinar, enriquint al grup i fomentant la globalització de les matèries com un conjunt relacionat i no assignatures independents.
• Estructura els continguts de forma comprensible per als alumnes.
• Genera, per part dels que el treballen, les seues pròpies conclusions, és a dir, permet "aprendre a aprendre".

Bibliografia.

http://www.isabelperez.com/webquest/taller/qwebquest.htm

http://www.webquest.es/que-es-una-webquest

http://jenygonzalezc.wordpress.com/2007/11/30/tipos-de-webquest/

https://sites.google.com/site/pizarradigitalycompdigital/tipos-de-webquest

Pràctica 7 - Photopeach

PRÀCTICA 7

COM UTILITZAR PHOTOPEACH

A continuació esmentarem els passos que s'hauran de seguir per a fer una presentació amb Photopeach.

Photopeach és la manera més senzilla i ràpida de fer una presentació tot a base d'imatges (puc ficar un títol al começament, possibilitat de fer preguntes al final de la presentació, etc). Això ens servirà en la classe per a fer una avaluació al final de la presentació per exemple. El primer de tot que haurem de fer es cercar en Google el nom de Photopeach i punxar en la primera opció que ens surt.

Una vegadas dins, podem registrar-nos a través de Photopeach o a través del nostre Facebook. Com hem dit abans, cal dir una altra  vegada que és molt útil per a fer presentacions ràpides.

Si punxem en Explore, ens trobem amb diverses categories on es divideixen les presentacions (Quiz, Pet, World and Travel...). No podem descarregar-nos les presentacions a no ser que tinguem la versió Premium. A més, podem triar la classificació perquè ens surta segons els més populars o els afegits no fa molt de temps.

Hem de tindre en compte que Photopeach et permet un màxim de 20 diapositives per presentació. En Home,  en la part d'avall a la dreta, hi ha una opció anomenada Following que ens permet trobar als nostres amics o als més importantes, més visitats, més comentats (most commented), més caracteriztats (most featured), etc.

Amunt de l'opció de Following que hem esmentat abans, tenim l'apartat de Your stats, on podem veure les nostres estadístiques, és a dir, les visites rebudes, els comentaris rebuts, etc. 

Per una altra banda, tenim l'apartat de My shows en el menú principal on ara veurem qual és la seua funció. Ací podem veure tant les nostres presentacions com les presentacions que han sigut marcades com a favorites per nosaltres.

El quart apartat anomenat Creators ens porta al mateix lloc que quan hem puxat en Following.

En la part superior a la dreta, al costat de les opcions principals, està Settings, on podem canviar el nostre perfil ja siga afegint una foto, una localització, una imatge, etc.

A continuació crearem la nostra pròpia presentació. El primer de tot que hem de fer és anar a Home i donar-li a Upload photos. Podríem fins i tot collir fotos de Facebook o Picassa. Per a moure les fotos, s'ha de punxar i moure-les. Per a veure-les més grans, és a dir, previsualitzar-les, hauríem de punxar-les dues vegades. Si volem esborrar alguna foto, portem la foto a la dreta a l'apartat Deleted items i ja està. Si ja tenim aquest pas fet punxarem a Next.

Li donarem a Next i ens portarà a un altre pas on veiem que podem collir música que ens dóna Photopeach o de Youtube en l'opció Search Youtube (ja que la funció de Upload músic solamente és per al compte Premium), que serà el que ens sonarà en tota la presentació. A més a més, podem determinar la velocitat de les diapositives en Speed i fins i tot posar el títol de la diapositiva en SlideShow Title. En Description, cada línia que escriguem, serà per a cada diapositiva.

Una vegada l'hem donat a Finish, podem editar-ho. Ho posarem en "Public" en la pestanya que veiem en primer lloc. Amb la pestanya que està davall de l'anterior, l'obrirem i triarem una categoria que vulguem, per exemple "Educació".

Davall d'Education, tenim Edit caption & photos, on podem ficar el text en centre o avall a més de canviar el text i posar la diapositiva en negre amb l'opció de Blank o copiar la mateixa imatge en una altra diapositiva amb l'opció de Copy. A més a més, podem posar-li fins i tot la velocitat a la que vulguem que passe la diapositva. Per últim, podem esborrar-la donant-li a Delete.

També el que podem fer es compartir la nostra presentació en les xarxes socials como són Facebook, Twitter o Myspace i fins i tot ficar-la al nostre blog o enviar-la per email.  En Edit music and tittle podem canviar el títol, la música, la velocitat, etc., més o menys com hem fet al principi.

En Add photos podem pujar fotos per si abans s'ens ha oblidat de fer-ho. A més de fer-ho a través del nostre ordinador, podem utilitzar Facebook o Picassa.

7
Per una altra banda, l'opció Manage comments ens permet si volem que que la gent pose comentaris o no.

Amb l'opció de Delete this show no hem de fer res a no ser que vulguem esborrar-la. També podem descarregar-nos-la. I fins a ací l'explicació de com utilitzar Photopeach. A continuació us deixaré un vídeo tutorial i com podem treballar d'una altra manera amb Photopeach i altres plataformes relaciones o el seu ús en classe.

L'ús de Photopeach a la classe pot ser molt útil ja que es pot donar el temari d'una forma més interactiva i dinàmica o per consolidar les idees més importants ja que podem fer com un qüestionari. Per una altra banda, no solament serveix per relacionar-ho amb els temes donats a classe, sinó que també podem contar històries d'una manera diferent a la tradicional. Alguns punts a favor són:

• Gran facilitat en el seu ús.
• Permet crear presentacions atractives.
• És un servei gratuït.
• Ofereix la possibilitat d'inserir la presentació en una pàgina web o blog.
• Pot ser compartida en les xarxes socials.
• Permet crear un vídeo amb imatges asociades amb un text i música de fons.

Però com totes les coses, hi ha també desavantatges:

• Idioma.
• És online, i pot ser un inconvenient ja que en alguns col·legis encara no hi ha internet a les classes.
• Posició del text, ja que no ens dóna molta possibilitat de canviar la seua posició.
• Etc.

A més del que s'ha dit abans, Photopeach es molt útil per a posar música a un conjunt de fotos, explicar o narrar unes fotos, fer unes fotos per a una narració, etc.

Bibliografia

http://herramientasfavoritas.blogspot.com.es/2013/05/photopeach.html

http://www.educacontic.es/blog/photopeach-una-magnifica-opcion-para-contar-historias-y-crear-cuestionarios

http://www.slideshare.net/MoNiiWutiierreezQharretto/photopeach-21067965

https://www.youtube.com/watch?v=_EZrn1KHCEk


A continuació us deixe una presentació que he realitzat jo mateix: