Pràctica 7 - Photopeach

PRÀCTICA 7

COM UTILITZAR PHOTOPEACH

A continuació esmentarem els passos que s'hauran de seguir per a fer una presentació amb Photopeach.

Photopeach és la manera més senzilla i ràpida de fer una presentació tot a base d'imatges (puc ficar un títol al começament, possibilitat de fer preguntes al final de la presentació, etc). Això ens servirà en la classe per a fer una avaluació al final de la presentació per exemple. El primer de tot que haurem de fer es cercar en Google el nom de Photopeach i punxar en la primera opció que ens surt.

Una vegadas dins, podem registrar-nos a través de Photopeach o a través del nostre Facebook. Com hem dit abans, cal dir una altra  vegada que és molt útil per a fer presentacions ràpides.

Si punxem en Explore, ens trobem amb diverses categories on es divideixen les presentacions (Quiz, Pet, World and Travel...). No podem descarregar-nos les presentacions a no ser que tinguem la versió Premium. A més, podem triar la classificació perquè ens surta segons els més populars o els afegits no fa molt de temps.

Hem de tindre en compte que Photopeach et permet un màxim de 20 diapositives per presentació. En Home,  en la part d'avall a la dreta, hi ha una opció anomenada Following que ens permet trobar als nostres amics o als més importantes, més visitats, més comentats (most commented), més caracteriztats (most featured), etc.

Amunt de l'opció de Following que hem esmentat abans, tenim l'apartat de Your stats, on podem veure les nostres estadístiques, és a dir, les visites rebudes, els comentaris rebuts, etc. 

Per una altra banda, tenim l'apartat de My shows en el menú principal on ara veurem qual és la seua funció. Ací podem veure tant les nostres presentacions com les presentacions que han sigut marcades com a favorites per nosaltres.

El quart apartat anomenat Creators ens porta al mateix lloc que quan hem puxat en Following.

En la part superior a la dreta, al costat de les opcions principals, està Settings, on podem canviar el nostre perfil ja siga afegint una foto, una localització, una imatge, etc.

A continuació crearem la nostra pròpia presentació. El primer de tot que hem de fer és anar a Home i donar-li a Upload photos. Podríem fins i tot collir fotos de Facebook o Picassa. Per a moure les fotos, s'ha de punxar i moure-les. Per a veure-les més grans, és a dir, previsualitzar-les, hauríem de punxar-les dues vegades. Si volem esborrar alguna foto, portem la foto a la dreta a l'apartat Deleted items i ja està. Si ja tenim aquest pas fet punxarem a Next.

Li donarem a Next i ens portarà a un altre pas on veiem que podem collir música que ens dóna Photopeach o de Youtube en l'opció Search Youtube (ja que la funció de Upload músic solamente és per al compte Premium), que serà el que ens sonarà en tota la presentació. A més a més, podem determinar la velocitat de les diapositives en Speed i fins i tot posar el títol de la diapositiva en SlideShow Title. En Description, cada línia que escriguem, serà per a cada diapositiva.

Una vegada l'hem donat a Finish, podem editar-ho. Ho posarem en "Public" en la pestanya que veiem en primer lloc. Amb la pestanya que està davall de l'anterior, l'obrirem i triarem una categoria que vulguem, per exemple "Educació".

Davall d'Education, tenim Edit caption & photos, on podem ficar el text en centre o avall a més de canviar el text i posar la diapositiva en negre amb l'opció de Blank o copiar la mateixa imatge en una altra diapositiva amb l'opció de Copy. A més a més, podem posar-li fins i tot la velocitat a la que vulguem que passe la diapositva. Per últim, podem esborrar-la donant-li a Delete.

També el que podem fer es compartir la nostra presentació en les xarxes socials como són Facebook, Twitter o Myspace i fins i tot ficar-la al nostre blog o enviar-la per email.  En Edit music and tittle podem canviar el títol, la música, la velocitat, etc., més o menys com hem fet al principi.

En Add photos podem pujar fotos per si abans s'ens ha oblidat de fer-ho. A més de fer-ho a través del nostre ordinador, podem utilitzar Facebook o Picassa.

7
Per una altra banda, l'opció Manage comments ens permet si volem que que la gent pose comentaris o no.

Amb l'opció de Delete this show no hem de fer res a no ser que vulguem esborrar-la. També podem descarregar-nos-la. I fins a ací l'explicació de com utilitzar Photopeach. A continuació us deixaré un vídeo tutorial i com podem treballar d'una altra manera amb Photopeach i altres plataformes relaciones o el seu ús en classe.

L'ús de Photopeach a la classe pot ser molt útil ja que es pot donar el temari d'una forma més interactiva i dinàmica o per consolidar les idees més importants ja que podem fer com un qüestionari. Per una altra banda, no solament serveix per relacionar-ho amb els temes donats a classe, sinó que també podem contar històries d'una manera diferent a la tradicional. Alguns punts a favor són:

• Gran facilitat en el seu ús.
• Permet crear presentacions atractives.
• És un servei gratuït.
• Ofereix la possibilitat d'inserir la presentació en una pàgina web o blog.
• Pot ser compartida en les xarxes socials.
• Permet crear un vídeo amb imatges asociades amb un text i música de fons.

Però com totes les coses, hi ha també desavantatges:

• Idioma.
• És online, i pot ser un inconvenient ja que en alguns col·legis encara no hi ha internet a les classes.
• Posició del text, ja que no ens dóna molta possibilitat de canviar la seua posició.
• Etc.

A més del que s'ha dit abans, Photopeach es molt útil per a posar música a un conjunt de fotos, explicar o narrar unes fotos, fer unes fotos per a una narració, etc.

Bibliografia

http://herramientasfavoritas.blogspot.com.es/2013/05/photopeach.html

http://www.educacontic.es/blog/photopeach-una-magnifica-opcion-para-contar-historias-y-crear-cuestionarios

http://www.slideshare.net/MoNiiWutiierreezQharretto/photopeach-21067965

https://www.youtube.com/watch?v=_EZrn1KHCEk


A continuació us deixe una presentació que he realitzat jo mateix:

Teoría-Tema 6

TEMA 6

EINES DE LA WEB 2.0: CLOUD COMPUTING

1. Computació en el núvol.

• El núvol és el terme per a designar als ordinadors en xarxa que distribueixen capacitat de processament, aplicacions i grans sistemes a moltes màquines.
• Les aplicacipns basades en tecnologia núvol no funcionen en un sol ordinador, sinó que es difonen per tot un cluster distribuït, utilitzant espai d'emmagatzematge i recursos informàtics de tantes màquines.

La tecnologia és un fum d'ordinadors que tenen una quantitat de recursos que s'encarreguen de distribuir una quantitat d'informació a la gent que la sol·licita. La computació en el núvol a quasi qualsevol persona fer ús d'eines que poden ajustar-se a la seua demanda i pot servir tants usuaris com es desitge.

El terme núvol vol dir que ja no tenim la informació en els ordinadors. Amb la tecnologia núvol hi ha molts ordinadors que fan una distribució de recursos.

Els serveis de computació en xarxa tenen tres nivell:

1. Nivell 1: Aplicacions que tenen una sola funció a les quals normalment s'accedeix mitjançant un navegador Web. Per exemple Gmail. Accedim directament a una pàgina web.
2. Nivell 2: Ofereix la infraestructura sobre la qual es fabriquen i funcionen aquestes aplicacions. Per exemple App Engine. T'ofereix l'entorn per a construir una aplicació.
3. Nivell 3: Són els que ofereixen recursos purament informàtics sense una plataforma de desenvolupament. GoGrid, Elastic Compute Cloud. 

2. Avantatges del Cloud Computing.

• En el núvol es consumeix solament l'energia necessària, la qual cosa contribueix a l'ús eficient de l'energia. Solament es consumeix el tema o el que vulguem utilitzar.
• No eixisteix la caiguda del servidor, perquè sempre hi ha algú controlant-la, de manera que no cal esperar al fet que vinga el personal a arreglar-ho. No hi ha un sol servidor. Hi ha un conjunt de gent que controla la informació.
• Les actualitzacions són automàtiques i es conserven totes les personalitzacions que hàgim introduït.
• Es pot començar a treballar ràpidament en qualsevol aplicació.
• Es pot prescindir d'instal·lar qualsevol tipus de maquinari i per tant requereix molt menys inversió. En el món de l'educació aquesta és una dada a tindre en compte. No requereix una inversió gran ja que no necessitem un processador o un sistema operatiu específic.
• Les infraestructures utilitzades tenen una major capacitat d'adaptació, de recuperació de desastres completa i reducció al mínim dels temps d'inactivitat.

3. Desantatges del Cloud Computing.

• La disponibilitat d'aplicacions depèn de la disponibilitat d'accés a Internet. Si no tenim xarxa no podem accedir a aquestes aplicacions.
• Tots els treballs i dades de l'usuari estan en el núvol, de manera que si hi haguera algun problema en les empreses que proporcionen aquestos serveis es pot posar en perill la seguretat dels nostres materials.
• L'usuari no disposa de còpies de seguretat, com podia tenir-les quan el programari que utilitzava podia estar instal·lat.

4. Tipus de núvols.

• Els núvols públics. Són les que estan manejades per altres persones i alberguen el treball de molts clients; els sistemes d'emmagatzematge són comuns, i els servidors, la xarxa i els discos, també els serveis que són gratuïts solen estar situats en aquest tipus de núvols.
• Els núvols privats. Són la millor opció per a les empreses o organitzacions que volen tenir un servei propi amb les aplicacions de que desitgen, a mesura de les seues necessitats. Són els propietaris del servidor, disc.
• Els núvols híbrids. Són una combinació de les anteriors. Disposa d'una infraestructura privada però al seu torn es poden manejar aplicacions en l'espai del núvol públic.

5. Aplicacions educatives del núvol.

Google Docs. Per a l'elaboració compartida de documents, fulls de càlcul, presentacions, etc.

Dropbox. Permet als usuaris deixar qualsevol arxiu en una carpeta designada. Aquest arxiu és sincronitzat en el núvol i en tots els altres ordinadors del client. Té suport per a historial de revisions, de manera que els arxius esborrats poden ser recuperats.

Amb dues aplicacions proporcionen ordinadors virtuals a estudiants i personal sense necessitat que cada persona posseeixi un ordinador portàtil o de taula. Solament és necessari un navegador i accés a Internet per disposar d'emmagatzematge i recursos il·limitats.

Les eines i aplicacions que podem utilitzar en el núvol, a més d'accessibles, són moltes vegades gratuites o molt econòmiques. Les institucions d'ensenyament comencen a aprofitar aquestes aplicacions prefabricades en núvols dinàmics en constant expansió que permeten als usuaris finals realitzar tasques per a les que tradicionalment es requerien llicències, intalació i manteniment de paquets de software individuals.

La baixada de preus en els nous dispositius ha de tindre un clar reflex en la seua utilització educativa. Tots els plans de les autoritats educatives sobre l'escola 2.0. que en questos moments difícils de l'economia s'estan congelant poden rebre una mica de calor amb aquestes propostes.

Les aplicacions basades en tecnologia núvol ja s'utilitzen en educació primària i secundària per a proporcionar ordinadors virtuals a estudiants i personal docent sense necessitat de que cada persona posseeixi un ordinador portàtil o de mesa d'última generació; solament és necessari l'accés a Internet i la utilització d'un navegador per a disposar d'un emmagatzem de dades virtualment limitat i de programes de tots els tipus.

Aportacions/Ampliació

1. Computació en el núvol.

La computació en el núvol és un sistema informàtic basat en Internet i centres de dades remots per a gestionar serveis d'informació i aplicacions. La computació en núvol permet que els consumidors i les empreses gestionen arxius i utilitzen aplicacions sense necessitat d'insta·lar-les en qualsevol computadora amb accés a Internet. 

Aquesta tecnologia ofereix un ús molt més eficient de recursos, com emmagatzemament, memòria, procesament i ample de banda, al proveir solament els recursos necessaris en cada moment. El terme núvol s'utilitza com a una metàfora d'Internet, i s'origina en el núvol utilitzat per a representar Internet en els diagrames de xara com a una abstracció de la infraestructura que representa.

Una altra definició de Computació en el núvol és que és un model o paradigma per a la utilització dels recursos informàtics, que està completament basat en Internet. Dits recursos resideixen en servidors remots, de manera que l'usuari pot accedir a ells des de qualsevol lloc del món, sempre que compte amb un navegador i una connexió a Internet.

2. Avantatges del Cloud Computing.

• Reducció de costos: Productes gratuïts o pagaments mensuals fixos per utilització, sense costos adicionals, donat que no s'ha d'invertir en una gran infraestructura, ni en llicències i també hardwares ni softwares. Aquesta opció és més econòmica
• Major rapidesa en el treball al estar basat en web.
• Seguretat: Les dades sempre estan segurs.
• No hi ha necessitats de posseir una gran capacitat d'emmagatzemament.
• Informació a temps real: Tant tú com els teus col·laboradors podreu accedir a la informació des de qualsevol lloc, el que afavoreix el teletreball, que permet estalviar en espai d'oficina i, per tant, en el compte energètic de la Pyme.
• Focalització: La tecnologia en el núvol permeteix, sobretot a les empreses, centrar-se en el seu negoci principal i evitar tindre que fer una alta inversió en tecnologia, d'aquesta manera, focalitzar tots els esforços en el més important: infraestructua i capital humà.
• Accés a tota la informació.
• Accés remot: Estigues on estigues pots tindre accés a tota la informació, a més si comparteixes arxius o informació amb més gent no has de veure't obligat a accedir des d'un punt.
• Ecologia: A l'estalviar en hardaware i en energia disminueix l'ús de recursos i components que en un futur poden ser perjudicials per al medi ambient.

3. Desavantatges del Cloud Computing.

• Seguretat: S'ha de tindre molta cura amb la utiltizació de la informació per a evitar que les dades siguen robats per hackers o extraviats en forats de seguretat.
• Connectivitat: La velocitat d'accés a la informació i la disponibilitat de les aplicacions depenen de la velocitat de la connexió a Internet. Sense accés a Internet no hi ha Cloud Computing y aquest servici es pot caure en qualsevol moment per diversos factors.
• Privacitat: Dades confidencials i sensibles com plans de mercadeo, llançaments de productes, informació personal d'empleats, dades financiers poden quedar en mans de tercers si no es tenen les mesures preventives.
• Algunes vegades pot ser massa lent. Fins i tot amb una connexió ràpida, les aplicacions basades en web segurament seran més lentes que aplicacions similars instal·lades en el teu ordinador d'escritori.
• Comunicacions: Existeix certa dependència del proveïdor de comunicacions de la nostra empresa: necessitem una connexió ràpida, segura i un línia de BackUp amb altre proveïdor.
• Virtualització: Depenent del sector i del tipus d'empresa que tinguem, tenim que comprovar que tot el software que necessitem es susceptible de ser virtualitzat i pujat al núvol, les seues connexions amb ports directes.

4. Tipus de núvols.

• Els núvols públics. Els serveis que ofereixen es troben en servidors externs a l'usuari, podent tindre accés a les aplicacions de forma fratuïta o de pagament. S'utilitzen per terceres parts, i els treballs de molts clients poden estar barrejats en els servidors, els sistemes d'emmagatzemament i altres infraestructures del núvol. 

         Els usuaris finals no coneixen què treballs d'altres clients poden estar corrent en el mateix servidor,                xarxa, discs com els seus propis. L'avantatge més clar dels núvols és la capacitat de processament i              emmagatzemament sense intal·lar màquines localment, pel que no té una inversió inicial o gast de                    manteniment en aquest sentit, si no es paga per l'ús.

        La càrrega operacional i la seguretat de les dades recau íntegrament sobre el proveïdor del hardware i           software, degut a això, el risc per l'adopció d'una nova tecnologia és prou baix.

• Els núvols privats. Les plataformes es troben dins de les instal·lacions de l'usuari de la mateixa i no sol oferir serveis a tercers. Són una bona opció per a les companyies que necessiten gran protecció de dades i edicions a nivell de servei.

          Com avantatge d'aquest tipus de núvols, és la localització de les dades dins de la pròpia empresa, el             que comporta a una major seguretat d'aquestos, corrent a càrrec del sistema d'informació que                       s'utilitze. Fins i tot serà més fàcil integrar aquestos serveis amb altres sistemes propis.

         Com inconvenient es troba la inversió incial en infraestructura física, sistemes de virtualització, ample              de banda i seguretat, sense oblidar el gast de manteniment que requereix.

• Els núvols híbrids combinen els models de núvols públics i privats. Açò permet a una empresa mantenir el control de les seues principials aplicacions, al temps d'aprofitar el Cloud Computing en els llocs on tinga sentit.

         Els núvols híbrids ofereixen la promesa de l'escalat aprovisionada externament, en demanda, però                  afegeixen la complexitat de determinar com distribuir les aplicacions a través d'aquestos ambients                  diferents.

5. Aplicacions educatives del núvol.

En els últims anys Internet ha sofert una revolució amb l'aparició de la web 2.0. o la web social. S'està ante un nou paradigma causant de la proliferació de tecnologies participatives i col·laboratives com blogs, wikis, CMS, xarxes socials, etc. Aquestos nous recursos també han començat  a utilitzar-se a nivell educatiu.

Si s'analitza el ranking de les cent eines tecnològiques més utilitzades per a l'aprenentatge en l'any 2009, segons C$LPT ResourceCentre (2009), es por veure, que la majoria són tecnologies 2.0. o col·laboratives: Twitter, Delicious, Youtube, Google Reader, Google Docs, Wordpress, Slideshare, Google Search, etc.

El model Cloud Computing permetria el desenvolupament d'ambients d'aprenentatge virtual, plataformes electròniques que puguen ser usades per a proveir seguiment de cursos i millorar els components on-line del procés educatiu.

A continuació us deixe uns vídeos sobre el Cloud Computing:

·    

Teoria-Tema 5

TEMA 5

LA WEB 2.0

1. Diferències entre la web 1.0 i la web 2.0.

La web 1.0 presenta les següentes característiques:

• Pàgines web estàtiques.
• Els continguts són produïts pel Webmaster.
• L'arquitectura de treball és Client-Servidor.
• Visualització de continguts mitjançant un navegador web.
• L'usuari solament pot llegir el contingut.
• És necessari tenir instal·lat un programari client en l'ordinador.

La web 2.0 presenta les següents característiques:

• Gran interacció entre els usuaris.
• La plataforma de treball és la pròpia pàgina web (no és necessari tenir instal·lat un programari client en l'ordinador)
• Contingut dinàmic.
• Visualització mitjançant navegador, Lector Rss
• L'escriptura mínima de contingut és el post o article.
• Tots són autors de la informació.

2. Aplicacions de la web 2.0.

Aplicacions de la web 2.0 segons el tipus d'activitat a la qual es destina:

• Per a expressar-se, crear i publicar: Blocs, Wikis...
• Per a compartir, publicar i cercar informació: PodCast, Youtube, Flickr, Del·licious, Slideshare.
• Xarxes socials: Second Life, Twiiter, Facebook...
• Per accedir a informació d'interés: RSS, XML, BlogLines, GoogleReader, cercadors especialitzats, etc.

3. Implicacions.

• És un espai social horitzontal i ric en fonts d'informació.
• Està orientat a treball autònom i col·laboratiu.
• Crític i creatiu, fomenta l'expressió personal.
• Permet investigar i compartir recursos, crear coneixement i aprendre.
• Facilita un aprenentatge més autònom, majo partícipació en les activitats grupals.
• Hi ha més interés i motivació.
• Permet elabotar materials (sols o en grup), comparti-los i sometre'ls a comentaris del lector.
• Ofereix espais on-line per a la publicació de continguts.
• Possibilita noves activitats d'aprenentatge i avaluació.
• Millora competències digitals (cercar, processar, comunicar)
• Creació i gestió de xarxes centres i professors.

Aportacions/Ampliació

1. Diferències entre la web 1.0 i la web 2.0

La web 1.0 presenta les següentes característiques:

• És un tipus de web estàtica; pàgines creades amb codi HTML.
• Pocs productors de continguts.
• L'actualització dels llocs webs no es realitzaven de forma periòdica.
• Llocs direccionals i no col·laboratius.
• Discurs linial: emisor, receptos, interacció mínima reduïda a formularis de contacte, incripcció, etc.
• Posseeix botons gif, que és bàsicament les imatges que trobem a Internet i és utilitzat per a publicitat,etc.
• Posseix llibres de visites online.
• Està caracteritzada per l'ús de Frames o Marcs que s'utilitzaven amb freqüència, en aquest primer lloc Web, era utilitzat per optimitzar els temps de les connexions que tardaven en carregar.

La web primitiva, era aquella que es caracterizava principalment per ser unidireccional i realitzada sobre continguts estàtics. Les primeres pàgines que vam veure a Internet publicaven continguts de text que, una vegada publicats, no s'actualitzaven si el "webmaster" no modificava els dades o continguts i anara a pujar la web novament a Internet.


La web 2.0 presenta les següents característiques:

• És una multiplataforma (hem passat d'un software intal·lable en els nostres PC's a servicios de software que són accesible online)
• Posicionament estratègic 
• És social (es popularitza la web mitjançant la socialització i el moviment gradual dels membres del món físic cap al món online)
• Posicionamient de l'usuari.
• És lleugera.
• Competències centrals.
• És funcionalitat (la Web ajuda en la transferència d'informació i serveis des de pàgines web).
• És simple (facilita l'ús i l'accés als serveis web a través de pantalles més agradables i fàcils d'usar).
• És flexible (el software es troba a un nivell més avançat perque aquest nivell permet l'accés a contiguts digitals als que abans no es podia arribar).

2. Aplicacions de la web 2.0.

Les aplicacions 2.0. són aquelles que admeten la participació colectiva, permitint als usuaris compartir la informació, interactuar i col·laborar entre sí.La informació compartida unida a la interacció entre els usuaris ha de permetre la creació conjunta de continguts. Podem dir que hi ha tres tipus d'aplicacions:

• Xarxes socials: Les aplicacions de xarxes socials posan en contacte persones individuals sobre la base d'alguna relació d'interés comú que pot ser d'amistat, econòmica, amorosa, laboral, etc. Les xarxes socials tenen eines per afavorir la relació i el coneixement de les persones. La majoria de les aplicacions 2.0., tenen un component de xarxa social, ja que agrupen usuaris amb interessos comuns.
• Generació i publicació de continguts: Aquestes apps estan formades per blogs i wikis. Aquestos dos sistemes tenen una situació especialment  rellevant en la web 2.0. com lloc aglutinant del treball i la col·laboració realitzats i centre d'obtenció de la informació.
• Eines per a la generació de continguts: Aquest grup d'aplicacions està formada per una gran quantitat de programes i utilitats que permeten als usuaris crear i compartir informació. Representen la major part de totes les aplicacions 2.0.

3. Implicacions.

• Constitueix un espai social horitzontal i ric en fonts d'informació (xarxa social on el coneixemente no està tancat) que suposa una alternativa a la jerarquització i unidireccionalitat tradicional dels entorn formatius.
• Implica nous rols per al professorat i l'alumnat orientats al treball autònom i col·laboratiu, crític i creatiu, l'expresió personal, investigar i compartir recursos, crear coneixement i aprendre, etc.
• Les seues fonts d'informació i canals de comunicació faciliten un aprenentatge més autònom i permeten una major participació en les activitats grupals, que sol augmentar l'interés i la motivació dels estudiants.
• Proporciona espais online per a l'emmagatzematge, classificació i publicació/difusió de continguts textuals i audiovisuals, als que més tard podran accedir.
• Facilita la realització de noves activitats tant d'aprenentatge com d'avaluació i la creació de xarxes d'aprenentatge.
• Es desenvolupen i milloren les competències digitals, des de la búsqueda i selecció d'informació i el seu procés per a converti-la en coneixement, fins a la seua publicació i transmisió per diversios suports.
• Proporciona entorns per al desenvolupament de xarxes de centres i professors al mateix temps que permet reflexionar sobre els temes educatius, ajudar-se i elaborar i compartir recursos.
• Major grau d'adaptabilitat al procés curricular. 
• Possibilitat de posar en xarxa unes eines col·laboratives i modulars a baix cost.

A continuació us deixe uns vídeos sobre la web 2.0.:

Teoría - Tema 7

TEMA 7

EINES DE LA WEB 2.0: BLOGS I WIKIS

1. Característiques d'un blog.

• Les principals característiques d'un blog són:
• Espai web on el seu autor escriu cronològicament els posts.
• Els lectors poden deixar els seus comentaris.
• Fàcils de crear (plantilles, inserció de fotos, vídeos, so, enllaços). S'editen on-line.
• Els articles (cadascun amb URLS) es poden organitzar per categories i etiquetes (tags)
• Servidors gratuïts: Blogger, Wordpress.
• Alguns peremeten als autors saber quan se'ls cita en altre bloc (trackback, pingball)
• Ofereixen sindicació/ subscripció de continguts, perquè els subscriptors puguin rebre informació sobre les actualitzacions.
• Solen incloure cercador intern, llistats d'altres blocs i altres funcionalitats (gadgets i widgets)

2. Tipus de blogs.

• Blog de Centre.
• Blog d'Aula.
• Blog de Professors.
• Blog de Blogs.
• Blogs de Pobles.
• Blogs de Recursos. 
• Blogs d'Alumnes.

3. Característiques d'una Wiki

• Espai web amb una estructura hipertextual de pàgines referenciades en un menú lateral.
• Diverses persones/autors elaborren continguts de manera asíncrona.
• Solen mantenir un arxiu històric de les versions anteriors i faciliten la realització de còpies de seguretat.
• Són espais on-line molt fàcils de crear, solen incloure un cercador intern i faciliten la sindicació de continguts.

4.  Models de wiki i bloc

Models de wiki

http://aulablog21.wikispaces.com/

Models de bloc

http://blogspot.es/

5. Ús didàctic de Blogs i Wikis.

• Es poden utilitzar com a portafoli digital. Poden elaborar ací alguns dels treballs que els encarreguen els professors.
• Fer brainstorming sobre un tema.
• Coordinació del periòdic escolar o de qualsevol activitat.
• On el professorat emmagatzema i ordena materials i informacions d'interés per al seu treball.
• Enllaç al blog taular d'anuncis del professor (RSS alumnes)
• Blog personal del professor, orientat als seus col·legues.

Aportacions/Ampliació 

1. Característiques d'un blog.

Els blogs han sigut uns dels fenòmens comunicatius con més expansió en Internet tant per la varietat d'ús com per les seues principals característiques:

• Facilitat per a la publicació de tot tipues de continguts. No cal tindre coneixements informàtics avançats per a crear i publicar un blog.
• Hipermèdia. Els articles poden contindre text, enllaços, imatges, vídeos, etc.
• Són espais de comunicació personal. Els continguts no estan sotmesos a cap ordre de composició, són de caracter subjectiu i responen a la visió personal dels seus propis autors.
• Els seus continguts abarquen qualsevol tipologia. Els temes són tan heterogenis com les persones que ho elaboren.
• Metadades. Les etiquetes o paraules clau assignades a un article contribueixen a l'organització temàtica de la informació facilitant la seua posterior recerca.
• Els seus lectors poden subscribir-se a ells gratuïtament, per exemple via RSS. El RSS permet rebre les actualitzacions dels blogs o llocs web que ens agraden sense necessitat d'entrar de manera directa a través del navegador, utilitzant lector específics o incloent la informació en el nostre propi blog o pàgina web.
• Recerques. Els blogs proporcionen eines que faciliten la cerca d'entrades a partir d'un terme, fetxa, autor. etc.
• Els seus continguts presenten una marcada estructura cronològica. La publicació no té per què ser diària, però en un blog serà millor valorat quant més freqüents i continus sigan els seus continguts.
• Solen adjuntar enllaços a llocs web que estiguen relacionats amb el contingut o continguts tractats. Per a que un blog siga eficaç s'ha d'aconseguir un equilibri entre una bona exposició de continguts i una òptima labor de seguiment en la xarxa d'aquells llocs i referències d'interés per als usuaris.
• Són molt interactius. Els lectors poden comunicar-se amb el autor mitjançants comentaris, aportacions i sugerències a la temàtica que tracta.
• Integració. Els blogs permeten mostrar incristats en les seues pàgines recursos multimèdia allotjats en servicis we 2.0.
• Han demostrat tindre gran influència en determinades campanyes, com diaris personals, projectes ligats a l'art, en medis de comunicació i llocs per a xarxes ce comunitats i han exercit un paper rellevant en importants temes socials, polítics i econòmics que els medis de comunicació convencionals no han cobert.

2. Tipus de blogs.

• Blog temàtic: política, notícies, opinió, etc.
• Openblog. És un blog que no requereix interfície d'administració i proporciona una eina perquè els seus visitants puguen publicar de forma oberta i llibre. És de caracter col·lectiu i públic. 
• Blog personal: diari de vida, diari de viatge. Generalment incloen fotos o històries.
• Moblog. Moblog és un terme que surgeix de la fusió de les paraules "mobile" i "blog". Es tracta d'un servei de publicació similar a un blog pero orientat a la seua visualització en equips mòbils.
• Blogs col·laboratius: un blog escrit per vàries persones.
• Fotolog: és un blog en el que no s'escriu molt. El central és la presentació de fotos d'imatges. La imatge i la dada de publicació són els continguts obligatoris. A diferència de l'àlbum de fotos solament es publica una o dos fotos en cada entrada i es poden acompanyar de comentaris de l'autor.
• Audioblog: és un blog en el que es publica un arxiu d'àudio que permet als usuaris descarregar-ho o escuchar-ho online. Es reprodueixen el línia gràcies a una consola de tecnologia Adobe Flash i en altres casos admeten la descàrrega.
• Tumbleblog. Un tumbleblog o tlog és una variant de blog poc estructurat. No s'ajusta a una temàtica concreta i l'autor va publicant entrades sobre enllaços, fotografies, informacions, etc., que va trobant a Internet.
• Videoblog: És un blog en el qual les seues entrades són clips de vídeo, ordonenats cronològicament i publicats per un o més autors. L'administrador del blog pot autoritzat a altres usuaris a afegir comentaris o altres vídeos dins de la mateixa galeria.
• Microblog. El microbloggin o nanoblogging permet a l'autor publicar missatges breus formats per text i enllaços.

5. Ús didàctic de Blogs i Wikis.

Ús educatiu dels blogs:

Els blogs poden ser una eina fonamental per a l'expresió i la comunicació en l'aula i per a l'adquisició d'aquesta competència bàsica, ja que permeten exercitar totes les habilitats que la defineixen. Com indiquen Bull, Bull i Kajder (2004):  <<per encaminar als estudiants en l'escriptura, és necessari oferir-les oportunitats igualment riques i espais autèntics en els que puguen escriure. Els diaris electrònics (blogs) demanen publicacions multimèdia, escritura concisa i precisa, respostes regulars i a temps i una manera nova i excitant de cridar l'atenció als estudiants>>.

Castaño i Palacio (2006) assenyalen tres possibilitats d'ús de blogs:

• Com eina de gestió del coneixement.
• Com espai web destinat a les reflexions de l'alumnat sobre el seu aprenentatge.
• Com xarxa d'aprenentatge.

Podem crear un edublog com si es tractara de la nostra pròpia pàgina web, encara que amb alguns avantatges respecte a la tradicional web escolar, ja que tenim a nostra disposició eines senzilles d'utilitzar per a la creació i publicació de blogs. Si utilitzem plantilles definides, podem centrar-nos en els continguts i en el procés de comunicació. A més a més, podem disposar de funcions complementàries. Per una altra banda, facilitaran col·laboracions efectives entre docents que treballen en el mateix tema.

Ús educatiu de les wikis:

Les wikis tenen una gran potencialitat en l'àmbit educatiu, ja que ens permeten accedir a una gran quantitat d'informació i a més podem afegir nova informació amb els nostres alumnes. El seu gran potencial  recau en la rapidesa en l'accés a la informació i en la creació de tectos, que no s'envien entre els autors perquè sempre es treballa sobre el mateix document.

Amb els nostres alumnes hem de ser acurats amb la informació que apareix en les wikis ante les possibles inexactituds que els usuaris hagen pogut cometre. S'utilitza el terme <<eduwiki>> per a definir un sistema wiki utilitzat en el camp de l'educació. Les eduwikis poden servir per a utilitzar-les diferents nivells: entre alumnes, entre alumnes i professors i entre professors.

Alguns projectes que podríem abordar en l'aula utilitzant una wiki són: quaderns de classe, glossaris, diccionaris, etc. Podem utilitzar una wiki com si d'un editor de textos col·lectius es tractara, amb l'avantatge de que l'accés al seu contigut és il·limitat.

A més a més, les wikis ens permeten realitzar tasques adaptades al nivell educatiu dels alumnes i afavoreixen la comunicació entre aquestos alumnes, els professors, les famílies i altres centres docents, fomentant el desenvolupament de les competències bàsiques i el treball constructivista.

Pràctica 5 - Lino it

PRÀCTICA 5

COM UTILITZAR "LINO IT"

A continuació s'esmentaran uns passos per a saber com utilitzar "Lino it".

El primer que hem de fer serà possar a Google Lino it. Una vega dins, el que farem serà punxar en l'opció de Sign Up que esta amunt en la part dreta per a registrar-nos. Com veiem, és gratuït i per a molts dispositius.

Per una altra banda, tenim, una vega ja dins, l'opció My canvases  que és el lloc on ficarem els stickys. Per a crear un suro virtual anirem a Create a new canvas i ací tenim l’oportunit de posar els stickys. Quan hem punxat en aquesta opció, el que farem serà omplir els buits del nom, i triar un tema, a més de triar si volem fer-ho públic o privat. 

Com volem que el vegi tot el món, triarem la última opció de totes de l'apartar Accés to canvas ja que és la més oberta. Tot això ho veurem en les imatges següents. Més avalla, estan les opcions dels Details, on podem mostrar canvas en el dock, crear un sticy via email, etc.

Ja dins, podem agafar un sticky, que es troben en el menú que hi ha amunt en la dreta on hi ha també altres opcions que més tard veurem. 

En el moment que agafe i arrossegue el sticky, ens eixiran unes opcions per configurar el nostre sticky. El primer de tot que podem fer és escriure qualsevol cosa. A més a més, amb l'opció de Tag caracteritzem el nostre sticky posant-li com si fóra una secció o etiqueta. També podem posar icones i al mateix temps canviar el color de la font per a diferenciar també el tipus d'activitat o sticky. 

Due Date serveix per a posa una data per a quan vuguem que ens aparega; ens pot avisar com Google Calendar, que ens envia un email per avisar-nos.

En l'opció Sent, s'obrirà una caixa on posa Recipient, on posaríem el correu de qui volem enviar-li el sticky i fins i tot, obtindre una còpia.

Per un altre costat, davall dels models de stickys, tenim la primera opció, que és per a inserir una imatge. Puxem aquestà opció i ens ix vàries opcions, entre les quals la grandària de la imatge, el tipus (si la volem normal, amb ombra o amb un marc el que ens permetrà afegir un text així com una etiqueta, canviar el color, etc).

La següent opció que està a continuació de la imatge és la de afegir un vídeo. El que farem després de punxar l'opció, serà entrar als llocs que ens proposa i triar un vídeo i collir la seua URL per a pegar-la en la caixa que veiem en la següent imatge.

A continuació, tractarem una altra opció, que és afegir un arxiu. Aquesta opció es troba a la dreta de l'anterior. El que podem fer amb aquesta opció és pujar qualsevol arxiu al nostre suro a més d'afegir-li text i altres opcions que hem vist abans.

Un poc més a la dreta trobem una última opció, que funciona com un sticky que agrupa als altres en un apartat.

Davall de cada sticky, tenim opcions que ens permeten modificar el nostre sticky. En primer lloc començant per l'esquerra tenim l'opció de modificar el sticky una vegada ja l'hàgim posat. En segon lloc està l'opció de None que hem esmentat abans. El següent serveix per a enviar eixe sticky a qualsevol persona per email. La quarta opció és per a copiar eixe sticky a un altre canvas i per últim està l'opció d'esborrar el sticky.

En la part superior, amunt dels stickys tenims unes altres opcions. La primera començant per l'esquerra ens porta al menú principal. On posa la i d'informació tenim l'opció embed lino, que ens permet ficar-lo al nostre blog. L'opció de la interrogació ens port al lloc oficial per a solucionar-nos algun dubte que tinguem. I per últim, l'opció Logout el que fa és sortir del treball.

Una vegada estem  en el menú principal una altra vegada podem veure totes les actualitzacions que hem fet i fins i tot veure les visites que hem rebut.


















Dins de My groups en Create a new group tenim la possibilitat crear un grup i posar-li nom, una descripció, una icona i fins i tot el tipus de privacitat.

A continuació us deixe un vídeo de com utilitzar Lino it:

Planetas del Sistema Solar