dcyaderuben: Teoria

TEMA 9

LA VIDEOCONFERÈNCIA

0. Índex.

Què és una videoconferència?
Tipus de videoconferència.
Aplicacions educatives.
Eines de videoconferència.

1. Què és la videoconferència?

El conjunt de programari i maquinari que permet la connexió simultània en temps real per mitjà d'imatge i so que fan relacionar-se i intercanviar informació de forma interactiva a persones que es troben geogràficament distants com si estiguessin en un mateix lloc de reunió.

És un mijtà de comunicació audiovisual i multimèdia.
És un mitjà síncron que afavoreix la interacció en temps real.
Permet una comunicació bidireccional.
Facilita la comunicació independent de l'espai.
Permet incorporar diferents tipus de recursos.
Permet el seu enregistrament per visionar-ho en un altre moment.

La videoconferència és una de les TIC que ha anat adquirint forta presència en el terreny educatiu, i tot això és deu a diverses raons:

Facilitat en el maneig tècnic.
Reducció del cost dels equips.
Amplitud de programes per a la seua realització.
Facilitat de realitzar-la a través de dispositus mòbils.
Augment dels cursos en els quals s'està utilitzant per garantir una modalitat sincrònica de comunicació entre els professors i els estudiants.

No hem d'oblidar que és un mitjà que facilita l'apropament de l'alumne al professor, i la obertura de l'aula a l'exterior.

2. Tipus de videoconferències.

Les classificacions que es poden fer de les videoconferències són de distints punts. En la primera es diferència entre videoconferència <<punt a punt>> i videoconferència multipunt, segons el nombre d'equips que estan connectats:

Videoconferència punt a punt. Existeixen dos equips connectats.
Videoconferència multipunt. Més de dos equips connectats.

En la segona, discriminen tres formats: els grans formats de videoconferència de gran qualitat d'imatge i so, la videoconferència mitjançants RDSI i que pot ser de diferents velocitats i la videoconferència a través d'ordinador.

Cabero,200, 101-103 les classifica en tres categories, en funció de la tecnologia, la connexió i la llibertat que permetia. De Benito i Salinas (2004,232) les classifiquen en videoconferències de: escriptori i de reunions.

En els contextos d'aula, a l'equipament bàsic necessari per a la realització de la videoconferència se li incorporen altres com són: reproductors de DVD, Blurray...

Per a Vaquero et al. (2008) en funció del suport tecnològic podem dividir les videoconferències en els següents tipus:

Tipus 1. Sistemes de videoconferència basats en web. Utilitzen la xarxa com a plataforma i no és necessària la instal·lació de ningun programa o plugin per al navegador.
Tipus 2. Sistemes de videoconferència basats en a web que necessiten un plugin per funcionar.
Tipus 3. Sistemes de videoconferència basats en escriptori. Es refereix a que es necessita la descàrrega e instal·lació d'aquest.

3. Aplicacions educatives.

Educació a distància.

Cursos lliçons i tutories.
Alumnes assiteixen a classes no ofertes en el seu centre.
Tutoria remota per atenció personal.
Professors comparteixen docència com altes professors remots de la mateixa temàtica.
Cursos oferts fora de l'horari per a estudiants que no poden assistir en l'horari normal.

Consulta a experts.

Panell de discussió.
Un expert respon qüestions.
Esdeveniments remots.
Contate amb investigadors del camp.
Compartir experiències i interaccionar com protagonistes d'esdeveniments.

Projectes Multicentre.

Professors i alumnes col·laboren i intercanvien informació amb altres centres.
Debats i conferències d'investigació compartits per diverses escoles.
Aprenentatge col·laboratiu distribuït.
Col·laboració i comunicació en projectes col·laboratius.

Activitats professionals.

Observació de pràctiques i discussió posterior.
Cursos per a professors en servei.
Tutorització de pràctiques remotes.
Intercanvis i discussió de mètodes.

Activitats comunitàries.

Sessions Parlamentàries.
Suport a interessos especials.
Educació d'adults.
Trobades virtuals amb personalitats.

4. Eines de videoconferència pàgina 403 tabla 21.1

Skype. És un programa que has d'instalar en l'ordinador i et permet realitzar trucades d'un ordinador a un altre a través d'internet sense cap cost, encara que compta mb la possibilitat de realitzar trcuades a mòbils amb tarifes pròpies.

Ichat és un programa de MAC `per realitzar videoconferències encara que funciona a través de AIM també permet utilitzar-ho amb PC. És un programa gratuït.

Adobe Connect. És de la suite de Adobe de pagament permet segons les versions la possibilitat d'establir rols als usuaris, compartir arxius, pisarra, gravar sessions.

Aportacions/Ampliació

1. Què és la videoconferència?

A continuació veurem diverses definicions sobre què és una videoconferència:

Definició 1:

La videoconferència és una de les noves tecnologies que es van estenent amb una rapidesa molt gran dins dels contextos de formació contínua, sigan aquestos reglats o no. Això es deu a que hi ha una sèrie de motius, que van des de la reducció del cost dels equips, el augment de l'oferta de cursos de perfeccionament que s'estan desenvolupamt seguint una metodologia flexible fins a la seua perfecta integració amb altes tecnologies com les xarxes telemàtiques de comunicació i l'aceptació progressiva de diferents estàndards.

Definició 2:

La videoconferència és una tecnologia que permet enllaçar dos punts ubicats a llarga distància entre sí proporcionant una comunicació en temps real per mitjà de transmisió d'àudio, vídeo i dades.

Definició 3:

La videoconferència és una tecnologia que proporciona un sitema de comunicació bidireccional d'àudio, vídeo i dades que permet que les sedes receptores i emisores mantinguen una comunicació simultània interactiva en temps real. Per a això, es requereix utilitzar equips especialitzats que et permetan realitzar una connexió a qualsevol part del món sense la necessitat d'anar a un punt de reunió.

Definició 4:

La videoconferència és un sistema interactiu que permet a varis usuaris mantenir una conversació virtual per mitjà de la transmisió en temps real de vídeo, so i text a través d'Internet.

2. Tipus de videoconferències.

Existeixen diversos tipus de videoconferència depenent de:

Tipus de xarxa sobre la que viatja la informació. Hi ha 2 tipus:

Videoconferència sobre RDSI. Per a la realització de videoconferències RDSI és necessari comptar amb línies d'aquest tipus, la qual cosa no és molt habitual. Al ser línies dedicaes al tràfic de la videoconferència i ser un canal directe entre els participants, la velocitat de connexió una vegada establerta la videoconferència és fixa i no sol canviar la qual cosa garanteix un mínim de qualitat durant tot el desenvolupament de l'event.
Videoconferència sobre xarxes IP. Des de fa alguns anys és el sistema més emprat per a la realització de videoconferències ja que les velocitats de connexió a Internet, sobre tot entre centres com universitats, són prou altes i estables com per reemplazar a les connexions per RDSI.

Sistema o protocol emprat per a la realització de la videconferència. Hi ha diverses formes d'establir una videoconferència:

Videoconferència amb aplicacions d'escriptori com Adobe Connect, Skype, etc. Aquest tipus de sistemes no solen utilitzar protocols ni codecs de tipus estàndard i la qualitat oferida sol ser molt baixa. Encaixen bé per a videoconferències de diari.
Videoconferència amb sistemes de videoconferència de tipus professional com Sony, Polycom, etc. Són sistemes de videoconferències que sí utilitzen protocols de comunicació i codecs d'àudio i vídeo estàndard i que normalment van implementats en equips hardware de videoconferència dedicats.

Nombre de llocs participants:

Videoconferències "punt a punt". Són videoconferències en les que intervenen dos llocs. No és necessari comptar amb un equip adicional per realitzar videoconferències d'aquest tipus.

Videoconferències multipunt. Són videoconferències en les que intervenen més de dos llocs. Ací és fonamental comptar amb un equip que faça d'unitat central. Aquest equip s'encarrega de distribuir la imatge i el so, de tots a tos.

S'ha de decidir en aquest tipus de conferències com volem que la MCU (Unitat de Control Multipunt) distribueixi l'àudio i el vídeo que rep. Aquesta decisió es pren en funció del tipus de videoconferència. Existeixen dues opcions:

Tipus presentació. Un dels llocs que intevenen en la videoconferència actúa com ponent principal mentre que la resta dels llocs solament escolten o fan intervencions concretes i de curta duració. En aquest tipus de conferència, tots els participants veuen i escolten solament el vídeo i l'àudio del lloc que actua com ponent principal. La MCU automàticament escull qui és el ponent principal seleccionant el lloc del qual li arribe senyal d'àudio de forma contínua.
Tipus discusió. Tots els llocs intervenen al mateix nivell i poden fer-se intervencions intercalant-les d'un o d'altres de forma espontània. En aquest tipus de conferència, la MCU rep l'àudio i vídeo de tots els participants, uneix les senyals de vídeo de cadascun dels llocs component un mosaic i barreja totes les senyals d'àudio i aquest es el que envia a tots i cadascun dels participants. D'aquesta manera, tots els llocs veuen i escolten simultàniament a la resta de llocs participants.

3. Aplicacions educatives.

L'ús de la videoconferència ha suposat nombroses modificacions que han afectat a l'educació. Seguint l'informe de Fernàndez i Palomino (1997), aquestes estan concretades en:

El concepte d'espai com dimensió d'entitat cultural. Aquesta ruptura el que pretén és aconseguir un apropament entre diferents cultures i l'intercanvi d'experiències afavorit per la incoporació de la videconferència a l'educació.
El concepte d'espai com dimensió física. L'ús d'aquesta tècnica suposa la inclusió d'un nou concepte d'espai educatiu en el que se superan les barreres de la separació física pròpia de l'ensenyament a distància sense arribar a assolir la dimensió de l'ensenyament presencial.
L'aparició de nous llocs educatius i la desaparició de l'aula com únic lloc en el que es produeixen sessions d'ensenyament-aprenentatge.
Nou rol de l'estudiant. Aquest model d'educació potencia que l'estudiant treballe de forma independent, però d'una manera col·laborativa. Els sstudiants tenen un rol actiu i participatiu en la cerca, localització, intercanvi i interpretació de la informació.
Transformació de la figuta del professor. Cabero (1995) exposa que la figura del professor "...passa necessàriament per un replantejament de la figura del professor i de les activitats que ha de realitzar l'alumne".

El que converteix en educatiu a un mitjà és la planificació i el disseny didàctic dels continguts que permeten que es cumpla la funció educativa, el que implica donar-li importància a aspectes metodològics, instrumentals i tècnics.

En el cas de la videoconferència, la seua planificació ha de contemplar 4 variabes:

L'estratègia. Es refereix a com es vol aconseguir els objectius, per tant, s'ha de comprendre aspectes generals d'organització, de presentació de la informació, exemplificació, preguntes, etc. És importantissim establir tres moments: abans, durant i després.

Abans de la videoconferència. És important familiaritzar-se amb l'equip i els diferents perifèrics que s'utilitzarà, així com planificar i assajar la presentació.

La motivació, implicació i participació per part dels participants, o la interacció entre les diferents aules que participen triant estratègies d'ensenyament-aprenentatge.
Elaborar un programa perquè puga ser enviat amb anticipació al lloc en el que figuren els objectius.
Triar lectures complementàries.
Preparar i formular qüestions sobre els aspectes més rellevants.
Elaborar l'avaluació corresponent i la seua estratègia d'aplicació.

Durant la videoconferència. En aquesta fase haurem de tindre en compte els aspectes que tenen relació amb el so, la imatge i el manteniment de l'atenció.

Respecte al so, és important parlar molt clar e intentar mantindre un volum constant, però realitzant de vegades pauses per fer alguna reflexió i permitent la intervenció dels participants.
Pel que fa a la imatge, haurem d'evitat moviments violents per evitar els alts d'imatge, així com mantindre els gràfics, imatges o qualsevol tipus de material que utilitzem durant un període de temps més llarg de l'habitual.
Per mantindre l'atenció, donarem importància a aspectes com: proporcionar la informació important en conceptes breus, alternant amb pauses, preguntes, debats i repassos.

Després de la videoconferència. Una vegada ha finalitzat la videoconferència, és necessari realitzar una avaluació de l'experiència per a introdui les modificacions oportunes.

Els objectius de la videoconferència. Tindre clars els objectius implica entendre que l'objectiu principal d'aquesta forma de comunicació és que la informació que s'envia, es reba correctament en el seu destí de manera que la mateixa no canvie; en segon lloc, tenir clara la resposta que s'espera dels alumnes.
Els equips complementaris. Presentacions de Power Point, imatges precedents de DVDs, de arxius de gràfics, etc.
L'avaluació. És necessària per assegurar-se de que s'han assolit els objectius, i en el deu defecte, l'aplicació de les messures correctores necessàries.

4. Eines de videoconferència

MeetingBurner. És un servei online sense necessitat de descàrregas adicionals que inlou integració amb Skype, grabació d'arxius d'audio per a compartir-los instantàniament, transmisió en viu de la pantalla de l'anfitrió i fins i tot estadístiques per regitrar la interacció dels usuaris presents en la videoconferència. Compta amb plans de pagament i un gratuït amb un límit de 15 usuaris simultàniament.
WebEx. Permet compartir l'escriptori, àudio, vídeo, fitxers, connectar-se a través de mòbils, treballar en documents col·laboratius o fer una pluja d'idees amb els traços de cada usuari, entre altres opcions. És conegut en el món empresarial amb un cost de 19$ mensuals amb versions per a Windows, Mac, Linux i Solaris.
Meetin.gs. Posseix moltíssimes opcions per a la gestió de reunions: edició de documents, invitar contactes en segons, opcions per a compartir material (notes, fitxers), etc.
Fuze Meeting. Una de les seues especialitats és la "telepresència", comptant amb aplicacions per a iPad, Android i Blackberry. Caracteritzat per la transmisió de vídeo i contingut en alta resolució, una interfície intuitiva, grabació de cada videoconferència i la importació de contacter a través de vàries xarxes socials. El seu cost és de 29$ mensuals.
Twiddla. Adequada per a reunir-se a treballar amb companys d'estudis utilitzant una pissara multifuncional que a més permet compartir documents i comunicar-se via àudio o text.
TinyChat. Encara que és una sala de chat de vídeo, el més important de TinyChat es la seua integració amb les xarxes socials per a fer una conversa a l'instant amb un màxim de 12 persones utilitzant la seua webcam i qualsevol nombre d'usuaris adicionals escrivint.
Google+ i els seus Hangouts. Afavorit amb l'estabilitat, velocitat, servidors i demés característiques que solament Google pot potenciar. L'eina de Hangouts de Google+ posa a la nostra disposició videoconferències amb decenes de contactes i la possibilitat de treballar col·laborativament amb Google Docs o compartint la pantalla, compartir arxius i notes, connectar-se des de les seues aplicacions per a mòbils, etc.