dcyaderuben: Teoría-Tema 2

TEMA 2

L’INTEGRACIÓ DE LES TIC EN EL CURRÍCULUM

1. Paradigmes educatius

Paradigma conductista. Màquina que aprèn conductes mesurables, observables i quantificables.
Paradigma cognitiu. Organisme que desenvolupa processos cognitius i afectius.
Paradigma ambientalista. Escenari on es realitzen les interaccions entre persones i el medi ambient.
Paradigma contructivista. Organisme que desenvolupa processos cognitius i afectius en un escenari d'aprenentatge.

Aquestos paradigmes estan relacionats amb els diferents tipues d'aprenentatges que hi ha:

Aprenentatge lineal -------------->Aprenentatge interactiu

Aprenentatge instructiu -----------> Aprenentatge constructiu

Aprenentatge inductiu -------------> Aprenentatge deductiu

Aprenentatge individual -----------> Aprenentatge col·laboratiu-cooperatiu.

2. Implicacions per al disseny de l'ensenyament.

El currículum es considera tancat i obligatori.
Disseny de la instrucció amb la definició precisa de continguts i objectius.
Els aprenentatges complexos es poden descompondre en tasques més simples.
L'avaluació dels resultats es centra en el producte final, sense tenir en compte el procés.
La motivació depèn de reforços externs.

3. Evolució del model d'ensenyament-aprenentatge.

Aprenentatge com adiquisició de coneixement.
Aprendre és adquirir coneixements.
El professor transmet la informació.
El control de l'aprenentatge estpa en mans del professor.
Els continguts estan centrats en el currículum.
El paper del professor és ensenyar, transmetre conexiements.
El paper de l'alumne és adquirir-los.
Aprenentatge com construcció de significat.
L'avaluació no es centre només en el producte de l'aprenentatge sinó també en el procés.
El paper del professor és intevindre en l'aprenentatge de l'alumne.
El paper de l'alumne és aprendre a aprendre.
L'alumne com subjecte autònom, el control de l'aprenentatge està en les seues mans des del principi.
L'aprenentatge es concep com recerca activa i constructiva.
Importan els continguts però també els processos.

4. Principis generals per a la integració de les TIC.

Qualsevol tipus de mitjà, des del més complex fins al més elemental ha d'estar justificat segons el procés comunicatiu.
L'aprenentatge no depèn del mitjà, sinó fonamentalment de les estratègies i tècniques didàctiques aplicades.
Abans de plantejar-nos que mitjà utilitzar, hem de plantejar-nos per qui, com ho anem a usar i que pretenem d'ell.
Cap mitjà funciona en el buit, sinó en un context complex.
Els mitjans són transformadors de la realitat.

A més, hi ha una sèrie d'inconvenients i limitacions que comporta la integració de les TIC segons Aguaded(2007). Son els següents:

Accés i recursos necessaris per part de l'estudiant.
Necessitats d'una infraestructura administrativa específica.
Personal tècnic de suport.
Cost de l'adquisició d'equips.
Necessitat de formació.
Necessitat d'adaptar-se a nous mètodes d'aprenentatge.
Capacitat de treballar en grup de forma col·laborativa.
Problemes de drets d'autor, seguretat i auntentificació.
Consum de temps de les activitats.
Potencial d'ample de banda que no permeteix realitzar una veritable comunicació.
Cost de temps i diners en el desenvolupament.
Distribució per la web.
Entorns massa estàtics.
Disseny de materials que comporten a una formació memorística.
Falta d'experiència educativa.

5. Nous rols del professorat.

En aquest nou entramat tecnològic educatiu els rols que tradicionalment ha exercit el profesor es veuran clarament modificats enfont del que usualment exercit com transmisor d'informació. Aquestos seran els rols del professorat:

Dissenyadors.
Avaluadors i seleccionadors de les TIC.
Consultors d'informació. La nova funció del docent és buscar nova informació i seleccionar-la depenent de les seues necessitats.
Orientadors. El professor ha d'orientar a l'alumnes en el seu camí/procés d'aprenentatge.
Avaluadors de forma contínua. Cada vegada el professor avaluarà el procès de qualsevol activitat que faça l'alumnes.

Un dels rols clau del professor serà el de dissenyador de situacions controlades d'aprenentatge, situació que haurà de girar en torn a l'estudiant i a que aquest adquirisca els coneixements i les capacitats previstes i l'aprenentatge. Es tracta de que el professor dissenye i organitze una nova escenografia de comunicació perquè l'alumnat, en interacció amb els objectes d'aprenentatge que l'oferisca la informació, amb el professor i amb els seus companys, adquirisca competències i els coneixements previstos.

Una de les funcions que realitza el professor és la d'evaluador i seleccionador de les diferentes TIC a les que puguen accedir els estudiants. En els nous escenaris de formació el paper de l'estudiant serpa cada vegada més actiu i amb més presència al llarg del procés. Aleshores, el professor tindrà dos rols significatius: el d'evaluador del procés constant que está duent a terme l'estudiant i el d'orientador del mateix.

Podem dir, que el professorat deixa de ser un dels eixos fonamentals en tot el prcés de transmisió de la informació i de generació del coneixement.. Pel contrari, ha de tindre noves funcions relacionades amb la búsqueda d'informació en red, l'adaptació d'aquesta a les necessitats dels seus alumnes i del procés de formació.

Martínez Martín (2008) planteja al respecte que: << convé que tal integració omporte un autèntic canvi en el professorat tant en la manera de comprendre tals processos com en la de disposar els continguts d'aprenentatge, de forma que la integració de tecnologies no siga un simple canvi d'escenari en l'espai d'aprenentatge universitari.

6. Dimensions de l'alfabetització digital.

Investigadora. Ús de les eines TIC per a la investigació i el treball acadèmic.
Crítica. Capacitat per avaluar de forma crítica els beneficis i costos de les TIC.
Pla de publicació. Habilitat per difondre i publicar informació.
Recursos. Coneixement de formes i mètodes d'accés a recursos informacionals.
Tecnologies incipients. Capacitat per comprendre les innovacions tecnològiques i per prendre decisions intel·ligents.
Socioestructual. Comprensió de la situació i producció de la informació.
Eines. Coneixements i ús de programari i programes multimèdia.

Aportacions/Ampliació del tema

1. Paradigmes educatius

Paradigma conductista

En aquest paradigma, els objectius es jerarquitzen i seqüèncien en generals, específics i operatius, on l'important és arribar a identificar conductes observables, mesurables i quantificables. Pel que fa a l'evaluació, es centra en el producte que ha de ser avaluable, en quant mesurable i quantificable. El criteri d'avaluació radica en els objectius operatius.

El professor està dotat de competències apreses, que posen en pràctica segons les necessitats. L'alumne és un bon receptor de continguts, el qual la seua pretensió es aprendre el que s'ensenya.

Paradigma cognitiu

Els objectius es plantegen per capacitats. Els continguts i mètodes són mitjans per a desenvolupar capacitats i valors. L'avaluació es planteja des d'una perspectiva qualitativa per al procés i quantitativa per al producte. És imprescindible una avaluació inicial.

El professor és capaç de reflexionar sobre els seus modes de fer en l'aula per a facilitar el aprenentatge dels seus alumnes. Subordina l'ensenyament a l'aprenentatge. L'alumne és modificable en l'aspecte cognitiu i afectiu. No és un receptor passiu, ja que és un actor del seu propi aprenentatge.

Paradigma ambientalista

L'ensenyament en aquest paradigma es caracteritza perquè guia i ordena el desenvolupament de les capacitats i valors per a preparar persones competents dins de la societat.

El mestre gestiona l'aula potenciant interaccions creant expectatives i generant un clima de confiança. El professor és entès com un agent cultural que ensenya en un context de pràctiques i mitjans socioculturals de manera determinada. És un mediador esencial entre el saber sociocultural i els processos d'apropiació dels alumnes. Pel que fa a l'estudiant, posseeix un potencial d'aprenentatge que ha de desenvolupar amb la mediació adequada. És considerat com un ser social, producte i protagonista de les seues múltiples interaccions.

Per una altra banda, l'avaluació es centra en els processos d'aprenentatge més que en els resultats.

Paradigma constructivista

El constructivisme diu que l'aprenentatge és actiu. Una persona aprén alguna cosa nova, la incopora a les seues experiències prèvies i a les seues pròpies estructures mentals. La nova informació és asimilada i depositada en una xarxa de coneixements i experìencies que existeixen prèviament en el subjecte.

El constuctivisme busca ajudar als estudiants a internalitzar, reacomodar, o transformar la informació nova. Aquesta transformació ocorre a través de la creació de nous aprenentatges i això resulta del sorgiment de noves estructures cognitives.

2. Implicacions per al disseny de l'ensenyament.

Quins són les implicacions en el disseny i l'ensenyament en ambients virtuals?

L'alumne serà qui asumisca la responsabilitat amb els processos d'aprenentatge, i trobarà en l'autoavaluació el mitjà que li permitisca conéixer el seu procés d'aprenentatge i prendre decisions per a enriquir-se. Treballar amb dispositius electrònics en el disseny instruccional comporta implicacions en les anàlisis previs que han de dur-se a terme per a conèixer el perfil de l'estudiant, les seues competències tecnològiques i els dispositius amb el que compta.

Treballar amb dispositius electrònics té implicacions en la forma de veure el disseny amb un pensament diferent, més ampli, on es vincule més l'aprenentatge. Es requereix incoporar en el disseny continguts que agrguen, d'una forma diferent, un valor adicional al que es pot rebre amb altres mitjans, però amb l'avantatge de que l'incorporar audio, vídeo e interpretació instantània ha d'ajudar al participant a fer coses noves.

3. Evolució del model d'ensenyament-aprenentatge.

El procés educatiu està evolucionant, adequant-se en cada moment als canvis que es produeixen en la societat. Actualment, aquesta s'enfrenta a la resta de les Noves Tecnologies de la Informació i de las Comunicacions (TIC), que estàn experimentatn un desenvolupament constant a un ritme vertiginós.

L'experiència docent va començar a l'any 2000 realitzant-se un anàlisi de la situació de partida per a concretar les competències teòriques i pràctiques que els alumnes haurien de desenvolupar i els coneixements, habilitats i aptituds, així com el comportament general que a priori tenien els alumnes.

MODEL I. CURS 2001-02

L'objectiu principal va ser el disseny i l'aplicació d'un model docent més adequat per a l'assignatura que es basarà en la participació de l'alumnat en les classes i en el seu contacte amb la realitat professional del sector.

L'avaluació de l'adquisició de les competències adquirides seria la següent: 30% valoració del treball pràctic, 10% valoració dels casos pràctics i exercicis plantejats pel professor, 60% examen teòric.

MODEL II. CURSOS 2002-2009

Es van modificar les activitats que havian de realitzar els alumnes per a la realització del treball. En lloc de realitzar un treball d'una organització, realitzaven un breu cas pràctic que havian de plantejar a els seus companys mostrant alguna problemàtica que haguera ocorrit en l'organització relacionada amb els continguts del programa.

L'avaluació es va realitzar de la següent forma: el treball/cas de l'assignatura té una ponderació d'un 40% de la nota, 20% lliurament de pràctiques on estan inclosos els casos que proposan els companys i els que proposa el professor, i un 40% l'examen teòric a final del curs que es basarà en els continguts impartits en classe i en la bibliografia indicada pel professor.

MODELO III. CURSOS 2004-ACTUALIDAD

Tenint en compte les deficiències que presentava el Model II i les noves exigències que planteja l'Espai Europeu d'Educació Superior al procés d'ensenyament-aprenentatge; es fa necessari analitzar com hauria de ser dut a terme aquest procés i explorar nous mètodes didàctics considerant possibilitats que ofereixen les Tecnologies de la Informació i Comunicacions.

Les WebQuest són una eina atractiva, és un tipus d'activitat didàctica basada en presupostos constructivitas de l'aprenentatge i l'ensenyament que es basa en tècniques de treballa en grup per projectes i en la investigació com activitats bàsiques d'ensenyament/aprenentatge. Permeten una investigació guiada, amb recursos principalment procedents d'Internet, per a promoure la utilització de habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu i la autonomia dels alumnes incloent una avaluació.

4. Principis generals per a la integració de les TIC.

Basada en l'experiència adquirida en assessories i acompanyaments a vàries institucions educatives, la FGPU va trobar que per a un docent d'àrea puga integrar efectivament les TIC en els seus processos d'ensenyament-aprenentatge, aquest ha d'atendre tres aspectes fonamentals:

a) Adquirir competències bàsiques en l'ús de les TIC

b) Disposar d'estratègies pedagògiques adequades que li permetin utilitzar el potencial transformador de les TIC per a millorar l'aprenentatge dels seus estudiants.

c) Desenvolupar competències per a dur a terme, el procés d'integració efectiva de les TIC en les seues assignatures

L'ús de les TIC en els processos d'aula exigeix que els docents exerceixin noves funcions i requireix noves pedagogies, el que condueix a la necessitat de plantejar canvis en la formació docent. La primera barrera que ha de vèncer qualsevol docent és la relativa al desenvolupament de les seues competències bàsiques en les TIC.

Els estàndards de l'UNESCO, ofereixen orientacions dirigides a tots els docents en exercici, més concretament, directrius per a planear programes de formació del professorat i desseny de cursos que permetran preparar-los per oferir al seus estudiants oportunitats d'apenentatge mediades per les TIC.

5. Nous rols del professorat.

Consultors d'informació	Cercadors de materials i recursos per a la informació. Suport als alumnes per al accés a la informació. Utilitzadors experimentats de les eines tecnològiques per a la búsqueda i recuperació de la informació.
Col·laboradors en grup	Afavoridors de plantejaments i resolució de problemes mitjançant el treballa col·aboratiu, tant en espai formals com no formarls i informals.
Treballadors solitaris	La tecnología tiene más implicaciones individuales que no grupales, pues las posibilidades de trabajar desde el propio hogar (tele-trabajar) o de formarse desde el propio puesto de trabajo (tele-formación), pueden llevar asociados procesos de soledad y de aislamiento si no se es capaz de aprovechar los espacios virtuales de comunicación y las distintas herramientas de comunicación tanto síncronas como asíncronas (principalmente las primeras).
Facilitadors de l'aprenentatge	Facilitadors de l'aprenentatge. Les aules virtuals i els entorns tecnològics es centren més en l'aprenentatge que en l'ensenyament entesa en sentit clàssic. No transmisors de la informació sinó: - facilitadors - proveedors de recursos - cercadors de información Facilitadors de la formació d'alumnes crítics, de pensamient creatiu dins d'un entorno d'aprenentatge col·laboratiu. Ajuda per a l'alumne a l'hora de decidir quin és el mejor camí, el més indicat, per aconseguir uns objectius educatius.
Desenvolupadors de cursos i materials	Dissenyadors i desenvolupadors de materials dins del marc curricular pero en entornos tecnológicos. Planificadores de actividades y entornos virtuales de formación. Diseñadores y desarrolladores de materiales electrónicos de formación. Favorecedores del cambio de los contenidos curriculares a partir de los grandes cambios y avances de la sociedad que enmarca el proceso educativo.
Supervisors acadèmics	Ajudar a l'alumne a seleccionar els seus programas de formació en funció de les seues necessitats personals, acadèmiques y professionals. "Dirigir" la vida acadèmica dels alumnes. Realitzar el seguimient y supervisió dels alumnes per a poder realitzar els corresponents feed-backs que ajudaran a millorar els cursos i les diferents activitats de formació.

6. Dimensions de l'alfabetització digital.

En aquest context, resulta relevant definir l'alfabetització digital. Aquesta definició està sustentada en tres principis basats en l'ús de tecnologia, la comprensió crítica de la misma i la creació i comunicació de contingut digital en una gran varietat de formats. L'ús implica la competència tecnològica en l'ús del computador, manejos de programes com processadors de paraules, fulles càlcul, internet i altres eines similars.

La comprensió crítica de les TIC's és l'habilitat de comprendre, contextualitzar i avaluar críticament els mijtans i continguts digitals amb els que s'interactua. El tercer principi, és a dir, la creació i comunicació de contingut digital és la competència que té un individu per a crear continguts i seleccionar eines tecnològiques d'acord a l'audiència i als contextos que vagen dirigits.

La formació del professorat en TIC ha d'incloure tres grans dimensions:

Formació com persona i ciutadan del segle XXI, de la societat de la informació, en la que el coneixement i ús de les TIC comporta un paper fonamental. Aquesta formació és permanent al llarg de tota la vida.
Formació didàctica, capacitació com docent. Estudi de la tecnologia educativa i els seus possibles usos en l'ensenyament.
Formació com educador, que li faça conscient de com els nous mitjans també eduquen, transformen la societat i condicionen la seua vida i la dels seus alumnes.

Dimensions de l'alfabetització digital: