diumenge, 23 de febrer del 2014

Teoria-Tema 3

TEMA 3


1. Què és  E-learning? 
  •  Formació que utilitza la xarxa com tecnologia de distribució de la informació. Sigui la xarxa oberta (Internet) o tancada (Intranet).
  • Un ensenyament a distància obert, flexible i interactiu basat en l’ús de les TIC i sobretot aprofitant els mitjans que ofereix Internet.
  •   Permet la distribució i l’accés a col·leccions de materials d’aprenentatge sobre un mitjà electrònic usant un servidor web per a distribuir-los. Un navegador web per a accedir i protocols TCP/IP i http a facilitar l’intercanvi.
Les aules virtuals són molt importants per a incorporar millor les TIC. A més, hem d'emprar la xarxa per a la formació, ja siga oberta (internet) o tancada (intranet) i aprofitar l'ús d'internet per ampliar el nostre coneixement.
Segons Castaño, Maiz, Palacio i Domingo (2008), <<la tecnologia d'aprenentatge dominant s'articula a través de plataformas tecnològicas de distribució d'aprenentatge (Learning Management Systems, LMS), o de Gestió de Continguts (CMS)>>, centralitzant  en elles tots els curss oferits on line,  a més dels sistemes de comunicació en les universitats. Trobem tres resultats:
  1. Plataformas privativas basadas en codi de propietari: eines com Web-Ct y Blackboard.
  2. Software libre: Moodle, Atutor o Bodington.
  3. Entorns virtuals d'aprenentatge desenvolupats per la pròpia univesitat.
El concepte fonamental implícit és el d'<<aula virtual>>: un intent d'implementar mediant aplicacions telemàtiques la qualitat de la comunicació de la formació presencial en l'educació on line. El virtual és allò que posseeix les mateixes característiques i efectes que els objectes o situacions reals que representa.

Un <<aula virtual>> és un entorn d'ensenyament-aprenentatge basat en un sistema de comunicació mediada per ordinador. Però no és la tecnologia hardware i software la que proporciona el potencial de millora del procés educatiu. La tecnologia pedagògica principal utilitzada en l'ensenyament on line és l'aprenentatge cooperatiu, és a dir, un procés d'aprenentatge que enfatitza el grup o els esforços col·laboratius entre professors i alumnes.


2. Característiques E-learning
  • Ús de navegadors Web per accedir a la informació.
  • Aprenentatge molt recolzat en Tutories.
  • Materials digitals i aprenentatge flexible.
  • Ús de protocols TCP i HTTP per a facilitar la comunicació.
  • Aprenentatge mitjançant PC. 
  • Aprenentatge individualitzat versus col·laboratiu interactiu.
  • Utilització d’eines síncrones i asíncrones.
  • Administració dels materials en un servidor Web.
  • Connexió professor-alumne separats per espai temps.
  • Multimèdia/Hipertextual- Hipermèdia.
      Les tutories ens serveixen per a poder guiar l’aprenentatge de l'alumnes. A més, la flexibilitat, ha de ser una erina per la qual decideixes el que vols aprendre. Amb el e-learning tenim eines com Google Drive per exemple que ens permeten el treball col·laboratiu a distància.
    

3. Avantatges E-learning
  • Posa a la disposició dels alumnes molta informació.
  • Facilita l’actualització de la informació i dels continguts.
  • Permet la deslocalització del coneixement.
  • Facilita l’autonomia de l’estudiant.
  • Propicia una formació Just in Time i Just for me.
  • Afavoreix una formació multimèdia.
  •  Afavoreix la interactivitat en diversos àmbits.
  • Estalvia costos i desplaçaments.
  • Facilita l’ús dels materials en diversos cursos. 
  • Facilita una formació grupal i col·laborativa.
-   Amb el e-lerning podem accedir a qualsevol tipus d’informació sense cap problema. A partir d’ara el coneixement està en qualsevol lloc i podem accedir en qualsevol moment i l’estudiant pot treballar al seu ritme. Just in time: en el moment precís. Just for me: podem escollir la informació que vulguem.


4. Inconvenients E-learning 
  • Més inversió de temps per part del professor.
  • Mínimes competències tecnològiques de professor i alumne.
  • Habilitats de l’alumnat per a l’aprenentatge autònom.
  •  Disminueix la qualitat de la formació si no existeix un ràtio adequat de professor/alumne.
  • Requereix més treball del convencional. 
  • Baixa qualitat de molts continguts i cursos actuals.


Incovenients

Estudiants
- Necessitat de recursos materials i de coneixements previs per part del estudiant.
- Necessitat d’adaptació a nous mètodes d’aprenentatge i al treball col·laboratiu.
Continguts i materials
- Les activitats  on line  requereixen molt de temps.
- Degut als drets d’autor i a la impossibilitat de compartir segons què recursos, potser està limitat.
- Possibilitat de tindre a l’aprenentatge memorístic si no està bé dissenyat.
Recursos
- Necessitat d’una infraestructura física i de personal tècnic de suport.
- Ample de banda en ocasions dificulta l’accés.
Costos
- Cost per adquirir l’equip necessari.
- Més temps i més diners per al desenvolupar que la distribució.
Espai i temps
- Falta d’experiència educativa en la seua consideració como mitjà de formació.


5. Què és el B-learning?
  • Combina l’ensenyament cara a cara amb l’ensenyament virtual. (Coaten, 2003)
  • Combinació de les classes magistrals amb els exercicis, els estudis de cas, jocs de rol i enregistraments de vídeo i àudio juntament amb la tutoria i l’assessorament (Brodsky, 2003)
  • Qualsevol possible combinació d’un ampli ventall del mitjans per a l’aprenentatge dissenyats per a resoldre problemes específics. (Brennan, 2004)
  • Les e-eines combinades amb altres més convencionals on el docent haurà d’assumir responsabilitats atorgades pel model presencial i pel model tradicional. (amar, 2007)
e    El B-learning ens permet solucionar problemes. T-eines (tradicionals) + E-eines (e-learning) = B-learning.


6. Aspectes importants d’un sistema B-learning
  • Cal incloure en l’aprenentatge, les propietats de l’espai virtual. S’ha de guiar i modelar les discussions quan els alumnes estan connectats.
  •  La informació per a ser tractada requereix coneixement per a la seua interpretació.
  •  Permet adquirir coneixements tècnics funcionals.
  •  No s’aprèn en solitari sinó en solidari en comunicació amb els altres mitjançant fòrums, xats, etc.
  • Les tutories apareixen com una possibilitat d'ajuda tant en l'ensenyament presencial com a distància.7
  • Permet la informació de professionals amb competències integrals: sentit crític, creativitat, i coneixement de la societat.
-     Hem de seleccionar un espai virtual que permeta dirigir els fòrums i conversacions que tinguem amb l’alumnat. En el B-learing hi ha eines suficients per a compartir la informació.


Aportacions/Amplicació del tema


1. Què és  E-learning? 

El "e-learning" consisteix en l'educació i la capacitaó a través d'Internet. Aquest tipus d'ensenyament on line  permeteix la interacció de l'usuari amb el material mitjançant la utilització de diveres eines informàtiques.

Aquest nou concepte educatiu és una revolucionària modalitat de capacitació que va possibilitar Internet. Aquest sistema ha transformat l'educació, obrint portes a l'aprenentatge individual i organitzacional. És per això que avui en dia està ocupant un lloc cada vegada més destacat i reconegut dins de les organitzacions empresarials i educatives.

El terme "e-learning" és la simplificació de Electronic Learning. El mateix reuneix a les diferents tecnologies, i als aspectes pedagògics de l'ensenyament i l'aprenentatge.

El e-learning comprén fonamentalment els següents aspectes:
  1. El pedagògic, referit a la Tecnologia Educativa com a disciplina de les ciències de l'educació, vinculada als mijtans tecnològics, la psicologia educativa i la didàctica.
  2. El tecnològic, referit a la Tecnologia de la Informació i la Comunicació, mitjançant la selecció, disseny, personalització, implementació, allotjament i manteniment de solucions on s'integren tecnologies propietàries i de codi obert (Oper Source)
Els components tecnològics són els més tangibles i l'exemple més significatiu són les plataformes d'e-learning o LMS (Learning Management Systems); sistemes que permeteixen l'administració i control dels aspectes administratius de la capacitació entre otres funcions.

Els aspectes pedagògics són com el alma de l'e-learning i van a treballar sobre els continguts. Pot ser que al principi sigan els menys tangibles, però al final seran els components més rellevants en termes d'eficàcia dels objectius d'ensenyament i aprenentatge fixats.

    2. Característiques E-learning
    1. Desapareixen les barreres espai-temporals.
    2. Formació flexible. La diversitat de mètodes i recursos empleats, facilita el que ens puguem adaptar a les característiques i necessitats dels estudiants.
    3. L'alumne és el centre dels processos d'ensenyament-aprenentatge i participa de manera activa en la construcció dels seus coneixements, tenint la capacitat per a decidir el itinerari formatiu más acord amb els seus interessos.
    4. El professor, passa de ser un transmisor de continguts solament a un tutor que orienta, guia, ajuda i facilita els processos formatius.
    5. Continguts actualitzats. Les novetats i recursos relacionats amb el tema d'estudi es poden introduir de manera ràpida en els continguts, de forma que les ensenyaments estén totalment actualitzats.
    6. Comunicació constant entre els participants, gràcies a les eines que incorporan les plataformes e-Learning (foros, chat, correo-e, etc).
    7. Aprenentatge flexible. Permiteix als alumnes aprendre quan ells vulguen, com ells vulguen i el que ells vulguen.
    8. Aprenentatge obert.

    3. Avantatges E-learning
    • Major flexibilitat. El "e-learning" ofereix una major flexibilitat respecte al mètode convencional de la classe en l'aula doncs no és necessari esta programant cada vegada la logística que comporta qualsevol altra acció de formació en l'empresa, sinó que una vegada ofertat el curs, els alumnes poden rebre-ho a qualsevol hora. A més, l'alumne pot fixar els seus propis ritmes d'aprenentatge segons el temps de que dispose i dels objectius que s'haja fixat.
    • Reducció dels temps d'aprenentatge. Segons estudis empírics realitzats, s'ha comprovat que els temps d'aprenentatge poden ser reduïts entre un 40% i 60% si s'ofereixen solucions d'e-learning.
    • Augment de la retenció. Segons estudis experimentals, la informació assimilada en processos d'e-learning són retingudes un 25% més que si s'utilitzen solucions convencionals de formació presencial.
    • Compatibilitat d'activitats. L'e-learning és compatible amb moltes otres activitats, quasi de manera simultània, doncs basta solament accedint a l'ordinador en qualsevol moment, i per una altra part, detenir la formació quan es desitge.
    • Comoditat. L'e-learning evita molts desplaçaments, el que es traudeix en una gran comoditat per als alumnes.
    • Possibilitat d'actualització immediata dels continguts dels cursos. En els cursos e-learning es pot incorporar qualsevol modificació en qualsevol moment, i l'alumne pot accedir a la informació sempre actualitzada, sistema que és precisament impensable en la formació convencional.
    • Reducció de costos. L'e-learning pot arribar a ser fins a un 30% més barat que la formació convencional en l'aula, d'on no podrem traure la conclusió que l'e-learning haja de substituir per complet una formació convencional presencial, doncs es tracta de metodologies d'aprenentatge molt diferents, de tal manera que es solen complementar.
    • Facilitat d'accés. El fet de que l'empleat puga seguir qualsevol curs d'e-learning, necessitant per allò generalment solament un terminal amb conexió a Internet.
    • Formació personalitzada. Els cursos d'e-learning ofereixen el gran avantatge de poder ser personalitzats, de tal manera que a cada alumne que s'identifique en el portal de formació, li apareguerà en pantalla tota aquella informació.
    • Seguiment exhaustiu del procés de formació. Un gran avantatge de qualsevol acció formativa de l'e-learning és la possibilitat que es té sobre el seguiment general de tots i cadascun dels alumnes, fins al més mínim detall en el procés d'aprenentatge. 

      4. Inconvenients E-learning 
      • La planificació i desenvolupament d'un curs mitjançant teleformació requereix més inversió de treball que un curs presencial. Es necessita un equip tècnic de producció i de gestió, i els materials educatius en moltes àreas encara són escassos, pel que en moltes ocasions ens trobem amb que el que s'ha fet és una digitalització de materials impressos i per tant, la seua qualitat deixa molt de desitjar.
      • Es requereix més esforç per part del professorat: ara no solament han de ser expertos en la seua matèria, sinó que han de ser expertos en l'ús de les TIC i en l'aprofitament didàctic de les mateixes. Per una altra banda, el temps dedicat a l'alumnat es més elevat, ja que va a rebre preguntes i dubtes diferents de diferents alumnes, a les que haurà de donar resposta i en poc temps per a que el feedback siga el més immediat possible. 
      • Es requereix un major esforç també per part de l'alumnat ja que en molts casos el primer pas és "aprendre a aprendre" seguint una nova modalitat educativa i un nou model pedagògic. És necessari que els estudiants sigan molt metòdics i organitzats i tinguen habilitats per a l'aprenentatge autònom. A més, es considera que la contínua interacció amb l'ordinador pot causar ansietat en l'alumnat. Tot allò desemboca en una major taza d'abandò que en la modalitat presencial.
      • Depèn de la conexió a Internet i de la existència d'un ordinador. És necessari tindre una formació bàsica en la utilització de les noves eines informàtiques.
      • La multiplicitat de fonts informatives poden desembocar a una pèrdua d'informació o inclòs a una dispersió, de tal manera que no sap distinguir què és el pertinent i què no és.

      5. Què és el B-learning?

      És una modalitat d'ensenyament que inclou tant formació presencial com e-learning. Aquest model de formació fa ús dels avantatges de la formació on line i la formació presencial, combinant-les en un tipus de formació que fa més ràpid el treball tant del formador com de l'alumnat.
      En el sentit estricte, pot ser ocasió en que un instructor combine dos mètodes per a donar indicacions. Però el sentir més profund tracta d'arribar als estudiants de la present generació de la manera més apropiada. L'aprenentatge semipresencial implica activitats presencials i virtuals. El gran repte està en trobar el balanç adequat entre les activitats entregades de manera virtual i les entregades de manera presencial.

        6. Aspectes importants d’un sistema B-learning
        • Diversitat en quant a les tècniques i metodologies d'ensenyament: L'aprenentatge combinat permet diversificar les metodologies que s'utilitzen en l'ensenyament tradicional amb les del B-learning, donant com a resultat una multiplicitat de tècniques que enriqueixen i faciliten l'aprenentatge.
        • Orientat a la comunitat: L'intercanvi d'idees immediat és el que caracteritza a l'ensenyament presencial, en un curs híbrid aquesta comunicació es fortaleix amb les noves tecnologies de comunicació, que permeten obrir espais virtuals de socialització, el que possibilitat la integració de grups de persones per a la construcció de nous coneixements.
        • Desenvolupar habilitats del pensament crític: La interacció amb altrs alumnes en la solució d'un problema le permetrà desenvolupar un pensament crític, ja que haurà d'exposar les seues idees i criticar les dels demés.
        • Flexibilitat: L'alumnat gana major llibertat en quant a l'hora i la forma que estudia, per tant la classe es fa molt més flexible i el control extern disminueix, donant a l'alumne un control que depén més d'ell que de l'instructos.
        • Optimització pedagògica: Un curs d'aprenentatge combinat no solament permeteix mesclar la tecnologia presencial amb la de distància, també es possible mesclar vàries teories de l'aprenentatge, el que permeteix triar els aspectes més positius d'eixes teories.
        • Permeteix resoldre problemes des de diferents enfoques: Al facilitar-se l'aprenentatge compartit és possible que un problema siga vist des de diferents punts de vista i no solamente des d'un, el que apropa més a les situacions reals i l'alumnat s'adona de com es resolen els problemes en la pràctica diaria de la professió.
        • Serveix a estudiants amb necessitats especials: Aquest tipus de cursos és de gran ajuda per a estudiants amb necessitat especials, ja que els seus impediments poden ser compensats amb el suport tecnològic.

        A continuació us deixe uns vídeos on es parla de l'e-learning i del b-learning:





        Bibliografia









          Pràctica 3 Míster Wong

          PRÀCTICA 3

          COM UTILITZAR MÍSTER WONG

          Míster Wong, per a definir-ho de una forma breu, és un marcador social, és a dir, ens permet guardar, classificar i compartir enllaços d'Internet i Intranet. Entrant a Míster Wong tindrem pàgines de la telemàtica que volem cercar.

          Bé, el primer que hem de fer, serà posar "Míster Wong" en Google per a poder anar a la pàgina. Una vegada dins, veiem que tenim vàries opcions com són Inici, Registrar-se, etc., a més de poder veure que hem compartit.
          El primer que farem serà anar a l'opció Registrar-se i omplirem els buits per a obtindre un compte i poder utilitzar Míster Wong.


          Després de tot això, anirem a Inici on es troben els marcadors recents utilitzats pels usuaris de Míster Wong, amb els que tenim la possibilitat d'afegir una altra pàgina. A més, al costat d' Inici tenim l'opció de cercar a Internet o  Míster Wong. Quan veièrem algú, punxaríem en més informació i l'afegiríem. Sin punxem en favorits a l'hora de cercar, ens sortiria els enllaços que tenen la mateixa paraula clau que hem posat.



          Davall de cada marcador tenim l'opció "de" on explica tota la informació de l'usuari; dins d'aquest usuari pots veure que enllaços estan etiquetats amb la paraula clau --> etiquetes de la dreta. A la dreta una vegada estem en Inici,  tenim el més vist, o podem veure què ha sigut el més vist.

          A més a més, a la dreta davall de cada marcador posa el nombre d'usuaris que estan seguint a eixa persona. A continuació, en l'opció de Més informació tenim les opcions Enllaç, Visitar el lloc web i Guardar la pàgina web.

          En la segona opció "Guardar pàgina web", el que podem fer es coleccionar les webs que sigan del nostre interés. El que haurem de fer és copiar la direcció de l'enllaç en URL, afegir un títol i posar alguna paraula clau per a etiquetar-la. Amb tot açò, la seua búsqueda serà més fàcil, a més de triar si volem compartir-la amb alguna persona o no, pel que posarem en grup o privat, depenent de si volem com s'ha dit, compartir o no i per últim posar el marcador.


          El marcador sempre haurà d'estar guardat sinó no és eixirà res.

          En l'opció "Favorits" podríem comentar una pàgina o un enllaç que ens ha agradat. Dins d'aquesta opció, a la drete tenim els marcadors o ferramentes on podríem canviar les etiquetes, els marcadors, fer els marcadors públics o privats, etc. En l'opció d'exportar marcadors seleccionarem els marcadors que tenim en Míster Wong i els exportarem al meu navegador. Quan els exportem ens eixiran en la barra de favorits del nostre navegador. Quan fem això, s'ens crearà i es descarregarà un arxiu HTML, on estan tots els nostres marcadors comprimits que tenim en Míster Wong. Avall tenim l'opció de lectoescriptura interactiva























          Els tindríem en Google Chrome en marcadors, administrador de marcadors i organitza. Si punxem en Importar marcador s'obriria una finestra per a seleccionar el arxiu en el nostre ordinador.

          Els tindríem en Google Chrome en marcadors, administrador de marcadors i organitza. Si punxem en Importar marcador s’obriria una finestra per a seleccionar el arxiu en el nostre ordinador.

          A continuació veurem els Grups, on hi hauran vàries persones i els enllaços que compartim. Quan punxem en Grups, omplirem els buits per a personalitzar i caracteritzar el nostre grup.

          En Buscar Grups podem cercar grups amb la paraula clau que hem posat. Podríem saber els marcadors que té, el fundador del grup, els membres del grup, una llista de enllaços que té el grup, etc. En l'opció de Discusió, el fundador, solament, podrà afegir un nou tema de discusió, eliminar el grup, invitar usuaris, etc.









































          Una altra opció és la de Perfil en el menú principal on podríem canviar o modificar totes les coses de les nostres dades i informació, així com la configuració. A més, podem invitar a gent a que et segueixi, però no afegir-la al grup.























          En Coses tenim moltíssimes opcions de possar coses, botons, etc., al nostre navegador per exemple, com poden ser els plugins (aplicacions extra que incorpora el navegador per veure determinades aplicacions com vídeos de Youtube).















          Amunt de tot tenim l'opció Correu on podem escriure correus a determinats usuaris que tenim afegits en Míster Wong. Una cosa molt curiosa és la llista negra, que és una opció que té el correu, amb la qual podem bloquejar els missatges dels usuaris que no volem que ens escrigan.













          A continuació, us deixaré un vídeo on podeu veure també una altra explicació de com utilitzar Míster Wong.






          Bibliografia

          Imatges:

          http://dcyadearanza.blogspot.com.es/2012/10/practica-3-mister-wong.html 


          dijous, 20 de febrer del 2014

          Teoría-Tema 2

          TEMA 2

          L’INTEGRACIÓ DE LES TIC EN EL CURRÍCULUM


          1. Paradigmes educatius
          • Paradigma conductista. Màquina que aprèn conductes mesurables, observables i quantificables.
          • Paradigma cognitiu. Organisme que desenvolupa processos cognitius i afectius.
          • Paradigma ambientalista. Escenari on es realitzen les interaccions entre persones i el medi ambient.
          • Paradigma contructivista. Organisme que desenvolupa processos cognitius i afectius en un escenari d'aprenentatge.

          Aquestos paradigmes estan relacionats amb els diferents tipues d'aprenentatges que hi ha:

          Aprenentatge lineal -------------->Aprenentatge interactiu
          Aprenentatge instructiu -----------> Aprenentatge constructiu
          Aprenentatge inductiu -------------> Aprenentatge deductiu
          Aprenentatge individual -----------> Aprenentatge col·laboratiu-cooperatiu.


          2. Implicacions per al disseny de l'ensenyament.
          1. El currículum es considera tancat i obligatori.
          2. Disseny de la instrucció amb la definició precisa de continguts i objectius.
          3. Els aprenentatges complexos es poden descompondre en tasques més simples.
          4. L'avaluació dels resultats es centra en el producte final, sense tenir en compte el procés.
          5. La motivació depèn de reforços externs.

          3. Evolució del model d'ensenyament-aprenentatge.
          • Aprenentatge com adiquisició de coneixement.
          • Aprendre és adquirir coneixements.
          • El professor transmet la informació. 
          • El control de l'aprenentatge estpa en mans del professor.
          • Els continguts estan centrats en el currículum.
          • El paper del professor és ensenyar, transmetre conexiements.
          • El paper de l'alumne és adquirir-los.
          • Aprenentatge com construcció de significat.
          • L'avaluació no es centre només en el producte de l'aprenentatge sinó també en el procés.
          • El paper del professor és intevindre en l'aprenentatge de l'alumne.
          • El paper de l'alumne és aprendre a aprendre.
          • L'alumne com subjecte autònom, el control de l'aprenentatge està en les seues mans des del principi.
          • L'aprenentatge es concep com recerca activa i constructiva.
          • Importan els continguts però també els processos.

          4. Principis generals per a la integració de les TIC.
          • Qualsevol tipus de mitjà, des del més complex fins al més elemental ha d'estar justificat segons el procés comunicatiu.
          •  L'aprenentatge no depèn del mitjà, sinó fonamentalment de les estratègies i tècniques didàctiques aplicades.
          • Abans de plantejar-nos que mitjà utilitzar, hem de plantejar-nos per qui, com ho anem a usar i que pretenem d'ell.
          • Cap mitjà funciona en el buit, sinó en un context complex.
          • Els mitjans són transformadors de la realitat.

          A més, hi ha una sèrie d'inconvenients i limitacions que comporta la integració de les TIC segons Aguaded(2007). Son els següents:
          1. Accés i recursos necessaris per part de l'estudiant.
          2. Necessitats d'una infraestructura administrativa específica.
          3. Personal tècnic de suport.
          4. Cost de l'adquisició d'equips.
          5. Necessitat de formació.
          6.  Necessitat d'adaptar-se a nous mètodes d'aprenentatge.
          7. Capacitat de treballar en grup de forma col·laborativa.
          8. Problemes de drets d'autor, seguretat i auntentificació.
          9. Consum de temps de les activitats.
          10. Potencial d'ample de banda que no permeteix realitzar una veritable comunicació.
          11. Cost de temps i diners en el desenvolupament.
          12. Distribució per la web.
          13. Entorns massa estàtics.
          14. Disseny de materials que comporten a una formació memorística.
          15. Falta d'experiència educativa.

          5. Nous rols del professorat.

          En aquest nou entramat tecnològic educatiu els rols que tradicionalment ha exercit el profesor es veuran clarament modificats enfont del que usualment exercit com transmisor d'informació. Aquestos seran els rols del professorat:
          • Dissenyadors.
          • Avaluadors i seleccionadors de les TIC.
          • Consultors d'informació. La nova funció del docent és buscar nova informació i seleccionar-la depenent de les seues necessitats.
          • Orientadors. El professor ha d'orientar a l'alumnes en el seu camí/procés d'aprenentatge.
          • Avaluadors de forma contínua. Cada vegada el professor avaluarà el procès de qualsevol activitat que faça l'alumnes.
          Un dels rols clau del professor serà el de dissenyador de situacions controlades d'aprenentatge, situació que haurà de girar en torn a l'estudiant i a que aquest adquirisca els coneixements i les capacitats previstes i l'aprenentatge. Es tracta de que el professor dissenye i organitze una nova escenografia de comunicació perquè l'alumnat, en interacció amb els objectes d'aprenentatge que l'oferisca la informació, amb el professor i amb els seus companys, adquirisca competències i els coneixements previstos.

          Una de les funcions que realitza el professor és la d'evaluador i seleccionador de les diferentes TIC a les que puguen accedir els estudiants. En els nous escenaris de formació el paper de l'estudiant serpa cada vegada més actiu i amb més presència al llarg del procés. Aleshores, el professor tindrà dos rols significatius: el d'evaluador del procés constant que está duent a terme l'estudiant i el d'orientador del mateix.

          Podem dir, que el professorat deixa de ser un dels eixos fonamentals en tot el prcés de transmisió de la informació i de generació del coneixement.. Pel contrari, ha de tindre noves funcions relacionades amb la búsqueda d'informació en red, l'adaptació d'aquesta a les necessitats dels seus alumnes i del procés de formació.

          Martínez Martín (2008) planteja al respecte que: << convé que tal integració omporte un autèntic canvi en el professorat tant en la manera de comprendre tals processos com en la de disposar els continguts d'aprenentatge, de forma que la integració de tecnologies no siga un simple canvi d'escenari en l'espai d'aprenentatge universitari.


          6. Dimensions de l'alfabetització digital.
          • Investigadora. Ús de les eines TIC per a la investigació i el treball acadèmic.
          • Crítica. Capacitat per avaluar de forma crítica els beneficis i costos de les TIC.
          • Pla de publicació. Habilitat per difondre i publicar informació.
          • Recursos. Coneixement de formes i mètodes d'accés a recursos informacionals.
          • Tecnologies incipients. Capacitat per comprendre les innovacions tecnològiques i per prendre decisions intel·ligents.
          • Socioestructual. Comprensió de la situació i producció de la informació.
          • Eines. Coneixements i ús de programari i programes multimèdia.

          Aportacions/Ampliació del tema

          1. Paradigmes educatius

          Paradigma conductista
          En aquest paradigma, els objectius es jerarquitzen i seqüèncien en generals, específics i operatius, on l'important és arribar a identificar conductes observables, mesurables i quantificables. Pel que fa a l'evaluació, es centra en el producte que ha de ser avaluable, en quant mesurable i quantificable. El criteri d'avaluació radica en els objectius operatius.

          El professor està dotat de competències apreses, que posen en pràctica segons les necessitats. L'alumne és un bon receptor de continguts, el qual la seua pretensió es aprendre el que s'ensenya.

          Paradigma cognitiu
          Els objectius es plantegen per capacitats. Els continguts i mètodes són mitjans per a desenvolupar capacitats i valors. L'avaluació es planteja des d'una perspectiva qualitativa per al procés i quantitativa per al producte. És imprescindible una avaluació inicial.

          El professor és capaç de reflexionar sobre els seus modes de fer en l'aula per a facilitar el aprenentatge dels seus alumnes. Subordina l'ensenyament a l'aprenentatge. L'alumne és modificable en l'aspecte cognitiu i afectiu. No és un receptor passiu, ja que és un actor del seu propi aprenentatge.

          Paradigma ambientalista
          L'ensenyament en aquest paradigma es caracteritza perquè guia i ordena el desenvolupament de les capacitats i valors per a preparar persones competents dins de la societat.

          El mestre gestiona l'aula potenciant interaccions creant expectatives i generant un clima de confiança. El professor és entès com un agent cultural que ensenya en un context de pràctiques i mitjans socioculturals de manera determinada. És un mediador esencial entre el saber sociocultural i els processos d'apropiació dels alumnes. Pel que fa a l'estudiant, posseeix un potencial d'aprenentatge que ha de desenvolupar amb la mediació adequada. És considerat com un ser social, producte i protagonista de les seues múltiples interaccions.

          Per una altra banda, l'avaluació es centra en els processos d'aprenentatge més que en els resultats.

          Paradigma constructivista
          El constructivisme diu que l'aprenentatge és actiu. Una persona aprén alguna cosa nova, la incopora a les seues experiències prèvies i a les seues pròpies estructures mentals. La nova informació és asimilada i depositada en una xarxa de coneixements i experìencies que existeixen prèviament en el subjecte. 

          El constuctivisme busca ajudar als estudiants a internalitzar, reacomodar, o transformar la informació nova. Aquesta transformació ocorre a través de la creació de nous aprenentatges i això resulta del sorgiment de noves estructures cognitives.


          2. Implicacions per al disseny de l'ensenyament.


          Quins són les implicacions en el disseny i l'ensenyament en ambients virtuals?

          L'alumne serà qui asumisca la responsabilitat amb els processos d'aprenentatge, i trobarà en l'autoavaluació el mitjà que li permitisca conéixer el seu procés d'aprenentatge i prendre decisions per a enriquir-se. Treballar amb dispositius electrònics en el disseny instruccional comporta implicacions en les anàlisis previs que han de dur-se a terme per a conèixer el perfil de l'estudiant, les seues competències tecnològiques i els dispositius amb el que compta.

          Treballar amb dispositius electrònics té implicacions en la forma de veure el disseny amb un pensament diferent, més ampli, on es vincule més l'aprenentatge. Es requereix incoporar en el disseny continguts que agrguen, d'una forma diferent, un valor adicional al que es pot rebre amb altres mitjans, però amb l'avantatge de que l'incorporar audio, vídeo e interpretació instantània ha d'ajudar al participant a fer coses noves.


          3. Evolució del model d'ensenyament-aprenentatge.


          El procés educatiu està evolucionant, adequant-se en cada moment als canvis que es produeixen en la societat. Actualment, aquesta s'enfrenta a la resta de les Noves Tecnologies de la Informació i de las Comunicacions (TIC), que estàn experimentatn un desenvolupament constant a un ritme vertiginós.



          L'experiència docent va començar a l'any 2000 realitzant-se un anàlisi de la situació de partida per a concretar les competències teòriques i pràctiques que els alumnes haurien de desenvolupar i els coneixements, habilitats i aptituds, així com el comportament general que a priori tenien els alumnes.




          MODEL I. CURS 2001-02



          L'objectiu principal va ser el disseny i l'aplicació d'un model docent més adequat per a l'assignatura que es basarà en la participació de l'alumnat en les classes i en el seu contacte amb la realitat professional del sector.



          L'avaluació de l'adquisició de les competències adquirides seria la següent: 30% valoració del treball pràctic, 10% valoració dels casos pràctics i exercicis  plantejats pel professor, 60% examen teòric.



          MODEL II. CURSOS 2002-2009

          Es van modificar les activitats que havian de realitzar els alumnes per a la realització del treball. En lloc de realitzar un treball d'una organització, realitzaven un breu cas pràctic que havian de plantejar a els seus companys mostrant alguna problemàtica que haguera ocorrit en l'organització relacionada amb els continguts del programa.


          L'avaluació es va realitzar de la següent forma: el treball/cas de l'assignatura té una ponderació d'un 40% de la nota, 20% lliurament de pràctiques on estan inclosos els casos que proposan els companys i els que proposa el professor, i un 40% l'examen teòric a final del curs que es basarà en els continguts impartits en classe i en la bibliografia indicada pel professor.



          MODELO III. CURSOS 2004-ACTUALIDAD

          Tenint en compte les deficiències que presentava el Model II i les noves exigències que planteja l'Espai Europeu d'Educació Superior al procés d'ensenyament-aprenentatge; es fa necessari analitzar com hauria de ser dut a terme aquest procés i explorar nous mètodes didàctics considerant possibilitats que ofereixen les Tecnologies de la Informació i Comunicacions.

          Les WebQuest són una eina atractiva, és un tipus d'activitat didàctica basada en presupostos constructivitas de l'aprenentatge i l'ensenyament que es basa en tècniques de treballa en grup per projectes i en la investigació com activitats bàsiques d'ensenyament/aprenentatge. Permeten una investigació guiada, amb recursos principalment procedents d'Internet, per a promoure la utilització de habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu i la autonomia dels alumnes incloent una avaluació.


          4. Principis generals per a la integració de les TIC.


          Basada en l'experiència adquirida en assessories i acompanyaments a vàries institucions educatives, la FGPU va trobar que per a un docent d'àrea puga integrar efectivament les TIC en els seus processos d'ensenyament-aprenentatge, aquest ha d'atendre tres aspectes fonamentals:


          a) Adquirir competències bàsiques en l'ús de les TIC
          b) Disposar d'estratègies pedagògiques adequades que li permetin utilitzar el potencial transformador de les TIC per a millorar l'aprenentatge dels seus estudiants.
          c) Desenvolupar competències per a dur a terme, el procés d'integració efectiva de les TIC en les seues assignatures


          L'ús de les TIC en els processos d'aula exigeix que els docents exerceixin noves funcions i requireix noves pedagogies, el que condueix a la necessitat de plantejar canvis en la formació docent. La primera barrera que ha de vèncer qualsevol docent és la relativa al desenvolupament de les seues competències bàsiques en  les TIC.



          Els estàndards de l'UNESCO, ofereixen orientacions dirigides a tots els docents en exercici, més concretament, directrius per a planear programes de formació del professorat i desseny de cursos que permetran preparar-los per oferir al seus estudiants oportunitats d'apenentatge mediades per les TIC.



          5. Nous rols del professorat.



          Consultors d'informació
          Cercadors de materials i recursos per a la informació.
          Suport als alumnes per al accés a la informació.
          Utilitzadors experimentats de les eines tecnològiques per a la búsqueda i recuperació de la informació.
          Col·laboradors en grup
          Afavoridors de plantejaments i resolució de problemes mitjançant el treballa col·aboratiu, tant en espai formals com no formarls i informals.
          Treballadors solitaris
          La tecnología tiene más implicaciones individuales que no grupales, pues las posibilidades de trabajar desde el propio hogar (tele-trabajar) o de formarse desde el propio puesto de trabajo (tele-formación), pueden llevar asociados procesos de soledad y de aislamiento si no se es capaz de aprovechar los espacios virtuales de comunicación y las distintas herramientas de comunicación tanto síncronas como asíncronas (principalmente las primeras).
          Facilitadors de l'aprenentatge
          Facilitadors de l'aprenentatge. Les aules virtuals i els entorns tecnològics es centren més en l'aprenentatge que en l'ensenyament entesa en sentit clàssic.
          No transmisors de la informació sinó:
          - facilitadors
          - proveedors de recursos
          - cercadors de información
          Facilitadors de la formació d'alumnes crítics, de pensamient creatiu dins d'un entorno d'aprenentatge col·laboratiu.
          Ajuda per a l'alumne a l'hora de decidir quin és el mejor camí, el més indicat, per aconseguir uns objectius educatius.
          Desenvolupadors de cursos i materials
          Dissenyadors i desenvolupadors de materials dins del marc curricular pero en entornos tecnológicos. Planificadores de actividades y entornos virtuales de formación. Diseñadores y desarrolladores de materiales electrónicos de formación. Favorecedores del cambio de los contenidos curriculares a partir de los grandes cambios y avances de la sociedad que enmarca el proceso educativo.
          Supervisors acadèmics
          Ajudar a l'alumne a seleccionar els  seus programas de formació en funció de les seues necessitats personals, acadèmiques y professionals. "Dirigir" la vida acadèmica dels alumnes. Realitzar el seguimient y supervisió dels alumnes per a poder realitzar els corresponents  feed-backs que ajudaran a millorar els cursos i les diferents activitats de formació.

          6. Dimensions de l'alfabetització digital.


          En aquest context, resulta relevant definir l'alfabetització digital. Aquesta definició està sustentada en tres principis basats en l'ús de tecnologia, la comprensió crítica de la misma i la creació i comunicació de contingut digital en una gran varietat de formats. L'ús implica la competència tecnològica en l'ús del computador, manejos de programes com processadors de paraules, fulles càlcul, internet i altres eines similars.



          La comprensió crítica de les TIC's és l'habilitat de comprendre, contextualitzar i avaluar críticament els mijtans i continguts digitals amb els que s'interactua. El tercer principi, és a dir, la creació i comunicació de contingut digital és la competència que té un individu per a crear continguts i seleccionar eines tecnològiques d'acord a l'audiència i als contextos que vagen dirigits.



          La formació del professorat en TIC ha d'incloure tres grans dimensions:


          • Formació com persona i ciutadan del segle XXI, de la societat de la informació, en la que el coneixement i ús de les TIC comporta un paper fonamental. Aquesta formació és permanent al llarg de tota la vida.
          • Formació didàctica, capacitació com docent. Estudi de la tecnologia educativa i els seus possibles usos en l'ensenyament.
          • Formació com educador, que li faça conscient de com els nous mitjans també eduquen, transformen la societat i condicionen la seua vida i la dels seus alumnes. 


          Dimensions de l'alfabetització digital:





          Bibliografia


          Imatge
          http://stellae.usc.es/red/file/view/9110/dimensiones-alfabetizacin-digital 

          Informació

          http://www.slideshare.net/SaladeHistoria/paradigmas-y-modelos-educativos-i 

          http://tuparadigmaeducativa.blogspot.com.es/ 

          http://www.slideshare.net/Luisrivadeneira1970/paradigma-ambientalista-15702917

          http://www.redalyc.org/pdf/688/68811230006.pdf

          http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec30/articulos_n30_pdf/Edutec-e30_Guzman.pdf ,

          http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec20/llorente.htm 

          http://campus.usal.es/~teoriaeducacion/rev_numero_05/n5_art_silva.htm 

          https://ddv.ull.es/users/manarea/public/libro_%20Alfabetizacion_digital.pdf 

          http://enlawebdospuntocero.wikispaces.com/Alfabetizaci%C3%B3n+digital 

          http://www.cyldigital.es/articulo-de-grupo/tres-dimensiones-de-la-alfabetizacion-digital 

          http://www.recia.edu.co/documentos-recia/vol3num1/revisiones/REC_01_%20REV_02%20%20TICs.pdf